Català|Castellano|Français|English|Deutch

711-1814 1814 a 1939 Los Borbones en Mequinenza

711-1814

713-715

MIKNAS-SA AZ ZAYTUN (Mequinensa) fou probablement ocupada i denominada amb aquest nom abans del any 715 pels berebers procedents d'un habitat territorial on actualment hi ha el estat libi.
(Referencia bibliogràfica (RB): Nº 1 pàgs. 25 i 30).

Sobre los bereberes, en cambio, los datos principales son los que ofrecen las pruebas que quedan en los nombres de lugar, así Oseja situada al norte de Ateca indicaría que fué habitado por los Awsàya; Fabara hoy en el partido judicial de Caspe por los Hawwàra; Mequinenza lleva el nombre de la tribu Miknàsa ...
(RB: 2,pàg.15)

Mequinensa degué ésser fundada per la tribu bereber dels "miknêsa"que prengué part en la colonització d'Espanya, i que també fundà la ciutat marroquina de Mequinés; peró no es tracta del transport del nom d'aquesta ciutat a la nostra terra, com s'havia cregut, car sembla que Mequinés va ésser fundat més tard que la ciutat catalana, i en tot cas després de 917. La semblança amb l'arab vulgar "meknis" caverna pot ser casual.
(RB: 3, pàgs. 106/107)

Per començar, cap cronista arab no ens ha deixat pistes sobre la data exacta de la fundació de Miknasa az Zaytún però els estudiosos han interpretat, al nostre entendre correctament, que els berebers MIKNAS.SA s'hi devien instal.lar molt haviat (entre el 714 i el 719)
(RB: 1, pàg.31)

En el cas de Mequinensa els historiadors al no disposar de documents suficients en el periode històric que va desde la instal.lació d'una guarnició bereber (després del any 713) fins a la proclamació d'una autoritat islamica central, el Califat de Cordova, l'any 929, han tingut la tendencia a emprar l'analogia, l'extrapolació i la suposició com a recursos substituïdors de l'anàlisi crítica de les fonts.
(RB: 1, pàg. 34)

716

... domináronla los moros en 716, llamándola "MAKNESA" o "MEKINENZA".
(Xerif Aldris "Descripción de España" pág.34)
(RB: 4, pàg. 84).

720

Apoyándonos en las referencias expuestas, puede indicarse que para los años 720 la cuenca del Ebro, entre el Cinca al este y el Arba y Jalón al oeste, estaba ya ocupada por los musulmanes.
(RB: 2, pàg.30).

No determinat (n.d.)

Los llanos de Lérida y Huesca se muslimizaron pronto y bien. No hay más que ver los campos de ambas provincias para percatarse de la profundidad de su arabización. En ellos aparecen los nombres de Albelda, Algerri, Alcampel, Alfarrás, Almenar, Alguaire,Alcoletge, Albarratech, Alcarrás, Alpicat,Alcanó,Alfés, Aytona, Mequinenza, Vinaixa, Albagés, Vimbodí ...
(RB 5, pàg. 52).

740

La insurrección bereber sorprendió al gobernador Ibn Qatar, que no supo lo ocurrido hasta que se le presentaron los árabes huidos, expulsados por los bereberes de todas las comarcas septentrionales en los que mantenían su superioridad numérica, excepto Zaragoza y sus distritos.
(RB: 2, pàg. 37).

740-741

Sublevació generalitzada dels berbers contra els àrabs. ...no tenim noticia que els berbers de la Frontera Superior, i per tant els de Mequinensa, participessin en les conteses bel.liques...
Possibles raons:
a) fidelitat als origens orientals (àrabs)
b) millor situació política i econòmica dels berbers d'aquesta regió (Marca Superior).
(RB: 1, pàgs.34-35).

756-929

Un cop eliminada l'oposició generalitzada dels berbers (gracies als sirians) les lluites internes entre árabs, sirians i berbers van afavorir la victoria final i la fundació del emirat independent de Cordova (756-929) per part d'un príncep omeya fugitiu de Damasc (Ab-ar Rah'man I).
(RB: 1, pàg 35)

800

Wansús empresonà Sulayman, oncle de l'emir al-H'àkam I (796-822), el qual volia substituir en el carrec el seu nebot... .Els Banu-Wansus... eren parents dels berbers habitants de Mequinensa i ja havien participat abans en les lluites contra Abd-ar Rahman I com aliats dels àrabs del sud o iemenis. Gràcies a una crònica fiable, la de Ibn Al Qûtíya (segle X) que va narrar la conquesta islàmica d'Andalus podem coneixer alguns trets de l'estrategia militar de la tribu Miknas.sa. Els berbers eren bons lluitadors en forma de cavalleria lleugera i segurament pertanyien a una facció dels Miknas.sa diferent dels Banu-Wansús de Mérida i amb els quals tenien unes evidents relacions pròximes de parentiu.
(RB: 1, pàg.36)

Tras vencer la rebeldía de Bahlul en Zaragoza y expulsarle de la ciudad, Amrus entró en ella con plenos poderes extensivos, en principio, a toda la Marca Superior. Sin embargo, hubo de renunciar al distrito de Barbitaniya mantenido, como se ha expuesto, por Jalaf ibn Rasid.
(RB: 2, pàg. 58).

809

La notícia, segons Madoz, de que "Mequinenza, después de haber sufrido la irrupción general de los sarracenos y destruida por los mismos en el año 809 y reedificada más tarde" es rebutjada per l'historiador Pere Balañà.
(RB: 1,pàg.36).

850, posterior.

Hafsun (Omar ben Hafsun) era originario de aquellas tribus berberiscas que en tiempos de la conquista se establecieron en las escabrosidades del Pirineo y aunque nacido en Andalucía era hijo de la proscrita raza de los judios. Artesano en Ronda...salteador en los alrededores de Torgiela (Trujillo)... capitán de bandidos... tomó el fuerte de Rota-el-Yehud (Roda de los judios).
Los judíos berberiscos lo recibieron como a un salvador y los cristianos de Ainsa, Benabarre y Benasque se confederaron con él para hacer la guerra a los mahometanos.Quedó pronto reunido un atrevido ejército que arrojándose sobre Barbastro, Wechka (Huesca) y Fraga hicieron insurreccionar estos pueblos contra el emir cordobés.
(RB: 6, pàg.81)

864

Al frente de algunos audaces compañeros, (Omar ben Hafsun), llegó a apoderarse en 864 de la fortaleza de Rotalyehud, considerada como iexpugnable.Aliose con los cristianos de Navarra. Con poderosa hueste logró que el alcaide de Lérida le entregase las llaves de la ciudad. El rey de Córdoba, (Muhamad), entro en pactos con Omar y este aparentando ceder atrajo a los árabes, una vez allí ayudado, por los cristianos navarros y por el alcaide de Lérida hizo una gran matanza.Muhamad envió entonces a su hijo Almondhir quién pudo entrar en Rotalyehud donde mandó cortar la cabeza del alcaide de Lérida, apoderándose de Lérida, Fraga y otras poblaciones.
(RB: 7, pàg 11).

874-875

Por los años 874/75 vuelve a aparecer Omar con cristianos de la frontera que le llamaban rey, ocupando varias fortalezas de las orillas del Segre. Algunos años más tarde perdió la vida en la célebre batalla de Aybar.
(RB:7, pàg 11).

882

A principios de 882 vuelve á parecer en escena el terrible Hafsún, el bandido, el revolucionario, el que asesinó a las confiadas tropas de Mohammed. En inaccesibles guaridas y en la espesura de dilatados bosques había organizado numerosas huestes, y, aliándose con el rey de Navarra García Iñíguez, recorre con los cristianos todo Aragón.
El wali de Wechka...y el de Zaragoza intentaron detener aquel desbordado torrente....sólo Mohammed... pudo desbaratar a sus temibles contrarios en un lugar llamado Larumbe en el valle de Aybar ó Eibar.El rey García Iñíguez murió en aquella sangrienta batalla y Hafsún fué mortalmente herido.
(RB : 6, pàgs. 81/82)

886

... el domingo 29 de la luna de Safar año de la hegira 273 (886 J.C.) murió el anciano Mohammed I dejando por sucesor del Imperio a su hijo, el infatigable guerrero Almondhir.
Y aquel mismo año,... el hijo (Caleb ben Hafsun) del sanguinario Hafsún (Omar) deseoso de vengar la muerte de su padre dirigió un poderoso ejército contra Wechka (Huesca) y Wechka tuvo que rendirse al número de los enemigos, como tuvo que rendirse también Zaragoza. Caleb ben Hafsún no contento con sus primeros triunfos uniose con los cristianos de Toledo apoderose de la célebre Tolaitola y se hizo proclamar allí rey. Pronto el hijo del gefe de los bandidos fué dueño de la mayor parte de la España oriental y central y desafió el poder de la corte de Córdoba.
(RB: 6,pàg.82).

888

La sumisión en que permanecía Muhammad ibn Lubb, el miembro levantisco de los Banu Qasi, se termina por las fechas en que se inicia este emirato (emirato de 'Abd Allàh) ...iría a defender los dominios de su tío Ismài'l en Monzón, Lérida y en general la Barbitànya. En realidad, enfermo este Ismài'l, sus propios hijos sostenían los territorios paternos amenazados por el señor de Huesca, Muhammad al-Tawil, que los derrotó por completo...Murió Ismài'l el 10 de octubre de 889 y su sobrino Muhammad ibn Lubb se enfrentó a al-Tawil. En su pugna, decidieron que arbitrara el emir y este reconoció que la posesión correspondía a Muhammed ibn Lubb.
(RB: 2, pàgs. 81/82).

890

Des de la fi del segle IX la política cordovesa va afavorir la implantació progressiva a la Frontera Superior d'una dinastia purament àrab, la dels tujibís dits també BANU HAXIM o BANU-AL-MUHAIR que s'havien instal.lat al actual Aragó a l'època de la invasió musulmana. Quan Cordova va esclatar en guerra (àrabs, berbers i eslaus) els tujibís es van declarar independents.
(RB: 1, pàg.42).

...Muh'ämmad al-Änqar, va rebre dels emirs omeies el govern de Saragossa l'any 890.Aquest encarrec seria exercit pels tujibís fins el 1010 però amb un control més estricte per part de l'autoritat califal en temps d"Äbd ar-Rah'mán III (929-961) .Ara bé, quan a Còrdova va esclatar la guerra civil (fïtna) entre els partits àrab, berber i eslau, els tujibís es van declarar independents. Durant els primers anys (1010-1018)van anar acceptant teòricament l'autoritat d'un o altre pretendent al califat.
(RB: 1, pàg. 42).

908

También Muhammad al-Tawil se lanzó sobre las tierras que venía disputándoles, y en las que hasta ahora se le habían impuesto;el mismo año de la muerte de Lubb ibn Muhammad pudo al-Tawil tomar Boltaña,Barbastro y Alquezar, un año después, en octubre-noviembre de 908, Monzón y Lérida.
(RB: 2, pàg.86).

912

Nada más acceder al emirato (Abd-al-Rahmàn III ), en 912, envió a las Marcas a personajes de su Corte para recabar de los gobernadores el envío a Córdoba de las actas de fidelidad debidas al nuevo soberano. Uno de los que primero cumplió con aquello fue Muhammad-al-Anqar, de Zaragoza. Desde entonces pasan ocho años antes de que 'Abd al-Rahmàn III, ocupado en otras partes, vaya en persona ala Marca Superior, que entretanto mantiene su ritmo de épocas anteriores.
(RB:2 pàg.89).

919

En la frontera oriental ocupó el príncipe Almudafar varios pueblos y fortalezas, y en una escaramuza en tierras de Lérida murió peleando el año trescientos y ocho Abdelruf ben Omar el Casati que era de los principales de Lérida; y su muerte fué muy sentida del príncipe Almudafar por su mucho valor y crédito en aquella frontera. En esta ocasión se apoderó de Medina Fraga y de Mequinenza que habían tenido los rebeldes y entró en Montixon que había mantenido en obediencia el wali Ishac ben Ibrahim el ocaili.
(RB: 8,pàg.356 Tomo I).COMPROBAR VERACIDAD HISTORICA.

929

Proclamació d'una autoritat islàmica central, el Califat de Cordova, l' any 929.(Äbd ar-Rah'mán III (929-961).

Només una de les quatre classes de fonts aràbigues que hem pogut conservar, les geogràfiques, poden donar-nos alguns elements per situar Mequinensa en el context de la major glòria islàmica a Al-Andalus, en temps del Califat cordovès (929-1031). La resta de possibles afirmacions han de ser acceptades per raons d'analogia o perquè es justifiquen pel sentit comú.
(RB : 1, pàg. 38).

935

Un mes después nombra para regir Lérida, Balaguer y los "castillos orientales" a 'Abd al-Rahmàn ibn 'Abd Allah ibn Waddàh.
(RB: 2, pàg.104).

939

La Marca Superior quedaba así organizada desde el Poder Central, con Fortún de los Banù Sabrìt en Huesca,, y con los Tuyìbíes: Muhammad y Yahya ibn Hàsim en Zaragoza y Lérida respectivamente, y Hakam ibn Mundir en Daroca.
(RB: 2, pàg.113).

940

El califa muestra interés durante 940 por asegurar las fronteras; hacia las "orientales", desde Zaragoza a Lérida, envió al cadí Muhammad ibn Abd Allàh ibn Abi Isà, para arreglar algunos asuntos públicos, en abril o mayo.Entonces también hubo un rehabituallamiento general de todas las plazas fuertes.
(RB: 2, pàg. 116).

S.d.

Si comencem per la documentació disponible, gràcies als geògrafs orientals al-Is't'ah"ríy (m.934) i Ibn H'äwqal (948), com ja hem explicat, sabem que la Miknàs.sa meridional tenia més importancia que la Mequinensa de l'Ebre en ple califat d''Äbd ar-Rah'màn III (929-961).
(RB : 1, pàg 38)

S.d.

Qui primer ens va deixar una referència precisa de la Mequinensa islàmica va ser el "cronista" per exelencia (at-Ta'rîh"íy), o sia, Ah'mad ibn Muh'ämmad ar-Râzíy (m. 955)... que va descriure la part de la península ibèrica dominada pels musulmans en temps del califat. Simplificant, per a ell Mequinensa és senzillament el nom d'un castell on el Segre desemboca en l'Ebre, i, per tant, havia d'estar situat sobre el camí que, indistintament, permetia traslladar-se des de Tortosa a Lleida o a Saragossa, la capital de la Frontera Superior, seguint en part les vies fluvials de l'Ebre i del Segre.
(RB: 1, pàg.38).

S.d.

Dins de la Frontera Superior , Mequinensa tenia una doble consideració:
1) Des del punt de vista purament administratiu , formava part de la jurisdicció o dependències de Lleida, ja que ar-Râzíy cita Mequinensa dins la descripció del "término" d'aquesta ciutat. El mot àrab precís que els geògrafs fan servir per designar aquesta mena de divisió territorial administrativa està íntimament relacionat amb el del funcionari dependent del govern central cordovés que hi exercia les seves funcions : un `àmil (governador), per tant, era el capdavant d'un `ämal (plural a`màl) o districte, on desenvolupava normalment tasques vinculades als tres poders (legislatiu,executiu i judicial), però amb una especial dedicació a recaptar els impostos del territori... Mequinensa era un castell de la jurisdicció de Lleida que, a la vegada, havia estat una diòcesi de la tercera província eclesiàstica delimitada per Constantí...
2) Des del punt de vista de la defensa territorial, d'una banda algunes de les circumscripcions andalusines estaven militaritzades (jünd, plural ajnàd o també dites kúra mujännada),i, de l'altra, hi havia tres "fronteres" devant els cristians: Superior, Mitjana i Inferior. Mequinensa era un dels castells (h'is'n, qäl`a) del `ämal de Lleida, terme que s'estenia des de l'Ebre fins als altiplans de la Segarra i serra la Llena ..., més o menys equivalent al territori de l'antiga Ilergècia, que alhora pertanyia a la Frontera Superior, amb capital a Saragossa.
(RB : 1, pàg 40).

S.d.

Per cloure aquest apartat, ja que cap tipus de font aràbiga que no sigui geogràfica no ens parla mai de Mequinensa en l'època del califat, només farem dues altres constatacions:
1)Encara molt recenment la vila ha tornat a ser confosa per un especialista de renom amb la Miknàs.sa del Tajo, on al llarg del segle X va mantenir la seva hegemonia la dinastia dels Banú Wansús parents dels pobladors de Mequinensa que hem mencionat a l'apartat anterior.
2) L'estabilitat dels termes de la circumscripció de Lleida sembla haver estat notable almenys fins a l'aparició d'una nova situació política, la que va significar el naixement dels regnes de taifes després de la caiguda definitiva del califat de Còrdova l'any 1031, canvi que també va comportar modificacions en l'autoritat dominant a la Miknàs.sa meridional.
(RB: 1, pàgs. 41-42 ).

944

Durante la época de Sunyer los historiadores árabes sólo nos hablan de sus discordias civiles, indicando que fué necesario enviar fuerzas contra los moros rebeldes que en Lérida, Fraga y Mequinenza habían alzado pendones en favor del pretendiente Aben Hafsun, apoderándose definitivamente de aquellas plazas perdidas y ganadas varias veces en 944. Merced a esta paz Sunyer levantó en las fronteras los castillos de Olérdula y Celsona
(RB : 7, pàg. 12).

952

Yahyaà ibn Hàsim, gobernador de Lérida y Balaguer, entre otras plazas, y además general de la Marca mientras Muhammad estuvo preso en León, muere en 952, y su función de zabalzorta pasó a su hijo Hudayl, el 2 de diciembre de 952, integrándose cada vez más esta rama segundona en el funcionariado cordobés.(RB:2, pàg.120).

972

Esto podría indicar el motivo de la presencia de estos Tuyibíes en Córdoba, separados de sus dominios en Tudela, Zaragoza y Lérida, donde han sido substituidos por funcionarios cordobeses: en las dos primeras aparece, en efecto, ejerciendo como caíd el visir Ahmad ibn Ya'là en enero de 972, cuando muere y es sustituido por el zabalzorta Ahmad ibn Muhammad ibn 'Abbàs, hasta entonces caíd de Lérida, a donde marchó destinado en aquella fecha su hermano 'Abbàs.
(RB:2, pàgs. 122,123).

975

... pero la intervención del Poder Central parece ahora obedecer a otros motivos, pues al menos desde 971 y 972 y hasta 975 mantuvo alejados a los Tuyibíes de sus tierras en Tudela y Zaragoza, Calatayud y Lérida, por un grave suceso de fondo , que desconocemos, pero al menos consta una rebeldía de la rama leridana de la familia, en los confines de cuyo territorio permaneció alzado Abu l-Ahwas Ma'n ibn 'Abd al-'Aziz al Tuyibí desde 969 , año en que pasó a los cristianos y se refugió en uno de sus castillos, llamado "al Roso", cuyos habitantes tributaban entonces a los musulmanes, aunque él logró rebelarles. Al fin acabó reducido por el caíd de Lérida, hacia fines de abril de 975. Tras algún tiempo, el califa perdonó a este Abu l-Ahwas, que más adelante será destacado general de Almanzor.
(RB: 2, pàg. 123).

A la vez nombró gobernador de Lérida y Monzón, con sus respectivos distritos a Hasim ibn Muhammad al-Tuyibí, sustituyendo a Ra siq al-Bargawati que los había regido entretanto.
(RB: 2, pàg 124)

976

Cuando Hisam II sucedió a su padre, al-Hakam II, tenía apenas doce años; esta circunstancia fué aprovechada por Almanzor para alzarse con todo el poder efectivo, dejando sólo al califa, primero menor y luego anulado, el título vacío de soberano, al que se sobrepone con actuación dictatorial.
(RB:2, pàg.125).

1001

... el any 1001 els moros de Mallorca, Tortosa, Lleida i Fraga prenen Barcelona i es retiren després de saquejar la ciutat...
(RB: 9, pàg. ).COMPROBAR DATA 1001.

1002-1009

A la mort del dictador al-Mans'ur (1002), ministre dels califes omeies i destructor de Barcelona (985), la unitat política de l'Islam a la península ibérica va començar a trontollar. A partir de l'any 1009 la situació a l'antiga capital, Còrdova, va fer-se tan caòtica que alguns senyors locals de les diferents províncies van adoptar el títol de rei (mälik) i es van proclamar sobirans independents de les anomendades taifes (T'awà'if). Faltant les cròniques àrabs que ho justifiquin documentalment, hem de suposar que Mequinensa, dins la Frontera Superior, va restar vinculada a la sevas circumscripció Lleida, la qual, a la vegada, depenia de Saragossa.
(RB: 1, pàg. 42).

1015

El 1015 les expedicions (catalanes) ja tornaren a abastar el Segre i el Ebre i les incursions vers Còrdova, Murcia i Sevilla es perllongaren repetidament.
(RB : 10, pàg. 31).

S.d.

En aquesta regió (circumscripció de Lleida depenent de Saragossa) havien dominat durant els segles IX-X algunes famílies de muladís-cristians convertits a l'Islam- com ara els Banú Qas.síy, procedents de la vall alta de l'Ebre, i els Banú at'-T'awíl, originaris d'Osca. Els caps d'aquestes nissagues sovint només feien les funcions de governadors delegats per l'emir de Còrdova, al qual retien una submissió més o menys ferma en funció de les seves pròpies capacitats per accedir a l'autonomia mitjançant aliances amb els monarques carolingis o amb els sobirans cristians de les comarques pirenaiques. Per això, ja des de la fi del segle IX la política cordovesa va afavorir la implantació progressiva a la Frontera Superior d'una dinastia purament àrab, la dels tujibís, dits també Banú Hàxim o Banú al-Muhàjir, que s'havien instal.lat a l'actual Aragó a l'època de la invasió musulmana.
(RB: 1, pàg. 42).

1039-1110

Ja hem parlat del fundador d'aquest nou llinatge reial (1039-1110),Sulaymàn ibn Muh'ámmad ibn Húd al-Jud"amíy, que sortint de la seva demarcació de Lleida va presentar-se a Saragossa a finals de l'any 1039,enderrocà els tujibís i s'hi va mantenir amb els seus descendents fins a l'arribada dels berbers almoràvits, amb els quals comença la darrera etapa de la dominació islàmica a Mequinensa (1110-1149).
(RB:1, pàg 44).

Això no obstant, ni quan l'investigador especialista determina les fronteres del regne de Saragossa en el seu període d'expansió màxima no pot citar en concret la possesió de Mequinensa; únicament és capaç d'establir que, després de l'annexió dels regnes de Tortosa (1061) i Denia (1076) " al Este lindaba, aparte de la costa de Denia, con todo el litoral que comprendía desde Altafulla- al norte de Tarragona-, hasta Burriana casi 50 Km. al norte de Valencia". Per això el fet que Mequinensa continuava formant part del districte de Lleida i, per tant, de la taifa de Saragossa, s'ha de demostrar o bé admetent per lògica que l'Ebre assenyalava el límit meridional del terme de Lleida amb els de Saragossa i Tortosa o bé, indirectament, justificant que no figurava dins de la demarcació de Tortosa i també que els geògrafs àrabs posteriors como ara al-Idrîs.síy ... situen sempre la vila dins l'anomenat "Clima de les Oliveres" (Iqlím az-Zaytún), als voltants del Cinca, dins la dita "Frontera Oriental" del Andalus.
(RB:1,pàg.44).

Des de la perspectiva cristiana, en aquests temps Mequinensa, Fraga i Saidí eren les tres fortaleses islàmiques més importants de la zona, i s'ha dit que devia ser aleshores , durant el govern dels Banú Húd (1039-1110), quan es va iniciar la rivalitat entre els reis d'Aragó i els comptes de Barcelona pel domini de les valls del Segre i del Cinca. Així, Pere I d'Aragó , fill de Sanç Ramíres, s'apoderà de Montsó l'any 1089, penetrà en el Baix Cinca i el 1092 ocupà Albalat i Saidí; però aquestes localitats serien recuperades més endevant pels almoravits
(RB:1,pàg.44).

1050

Hom conjetura que Lleyda en deslligar-se de Saragossa tindria els sigüents límits al Nord la serra de Montsec, d'Ager a l'Est una divisoria que passava entre Cubells i Agramunt, travessaba la Segarra en forma que Cervera quedaba de la part del comtat de Barcelona i Granyena amb el puig d'Agremont (avui Agremontell) restava del reyalme de Lleida; d'allí la ratlla aniria cercant les serres de Fores, del Tallat i de la Llena, per les vessants de Llardecans i de Maials i passaría l'Ebre pel lloc de Mequinença.
(RB : 11, pàg. 593,vol.III).

1051-1065

Armengol III reunió un escogido cuerpo de tropas y salió contra los moros, a los que arremetió con tal ímpetu, que hubieron de rendirle tributo los walies de Lérida, Balaguer, Fraga, Monzón y Barbastro.
(RB: 7, pàg.13).

1082-1110

El Cid desfeu els aragonensos a Tamarit i s'installà en el castell d'Escarp, a la confluencia del Segre i el Cinca.
(RB:12,pàg.--).

Els almoràvits, també musulmans d'origen berber magribí, van començar a intervenir en les qüestions internes del regnes d'Al-Andalus quan els propis sobirans d'aquestes febles monarquies van adonar-se que ells sols, desunits, no podien fer front a l'avanç territorial dels sobirans cristians. A partir de l'any 1086 els nouvinguts conqueriren poc a poc cada una de les taífes; però la de Saragossa, inclosa la seva dependència de Lleida i, per tant, Mequinensa, va negociar directament la seva submissió (1110) a l'emir 'Alíy ibn Yús.suf. ... D'aquesta època, mancada igualment de documentació històrica en les fonts àrabs, daten en canvi els textos geogràfics de dos autors, al-Zuhríy i al-Idrîs.síy, que parlen breument de Mequinensa.També llavors van viure els tres mequinensans célebres ...:Abú-t'-T'àhir Ismâ'íl ibn Mas'úd ibn Sa'íd al-Miknâs.síy, Abú-l-H'äs.san 'Alíy ibn 'Abd Al-làh ibn H'amúd al-Fâs.síy al-Miknâs-síy mort al bressol de l'Islam La Meca (1177) , ... , i Abú Bäkr 'Atík ibn''Alí ibn H'äs.san ibn H'ifàz as'-S'inhâjiy al-H'amîdíy (o al-H'Humaydíy) al-Fas.s'íh', que va morir al Marràqueix (1199)
(RB: 1, pàg.46)

1091

... y con sus rápidos (Sancho Ramírez) y repetidos triunfos tenía aterrada a la morisma de las orillas del Ebro, del Gállego , del Alcanadre, del Vero, del Guatazulema, del Cinca y del Segre.
(RB :6,pàg.116).

En 1091 -Armengol IV- emprendió otra campaña contra los muslimes de Lérida, Fraga y Tortosa, con tan próspera suerte, que hizo tributarios a los gobernadores de aquellas ciudades.
(RB: 7, pàg.14).

1092

Coaligados los walíes ó emires de Lérida, Fraga y Tortosa, se proponian acabar con el poder del conquistador de Balaguer, el conde de Urgel Armengol de Gorp, y volver luego sus armas contra el audaz aragonés (Sancho Ramìrez). ... (Sancho Ramírez) voló a socorrer al conde de Urgel.
Breve y feliz fué aquella campaña.Los jeiques agarenos, sobre ver perdidas sus esperanzas, tuvieron que pagar su derrota con subidísimos tributos á Armengol y á sus auxiliares y compañeros de armas, D. Sancho Ramírez, el conde de Pallars y el vizconde de Cardona.
(RB: 6, pàg.116).

S.d.

D'ara endavant la documentació llatina ens ajudarà millor a conèixer el final de la dominació islàmica a la vila.De l'aràbiga, en podem treure notícies que confirmen el paper estratégic d'una ciutat que era petita, que semblava un castell i que era una de les fronteres d'Al-Andalus " (al-Idrîs.síy), situada a la jurisdicció dita " de les Oliveres" (Az-Zaytún), on també son citades Jaca, Lleida i Fraga, i que estava comunicada amb altres localitats, per via fluvial o terrestre, a distàncies ben determinades :
... Tudela, 100 milles. (220,5 km lineals en la realitat...)
... Osca, 70 milles. (100,5 km reals)
... Lleida, 50 milles. ( 93 km reals)
... Tortosa 50 milles. (100,5 km reals)...
aquesta posició estratégica de Mequinensa enmig de les rutes de comunicació explica en part la tàctica de les hosts cristianes durant la primera meitat del segle XII, quan pretenien de foragitar els musulmans de Saragossa i de Tortosa.
(RB : 1. pàg 46-47).

1114, 1118, 1120, 1123

Així encara el governador almoràvit de Lleida, Muh'ämmad ibn al-H'äjj ibn 'A'ixa, tenia prou força per organitzar una expedició contra Barcelona(1114) que acabà amb la derrota dels musulmans, i la mort del seu comandant, a la batalla dita "del Burt" (al congost de Martorell). Peró poc després (1118) el rei d'Aragó Alfons I el Bataller conqueria Saragossa i controlava l'accés a la costa mediterrània per la via de l'Ebre. Aleshores el governador almoràvit de Lleida, Ibn Hilàl (l'Avifelel de les fonts llatines), seguint la política dels reis de taifes locals, s'apressava a pactar amb el comte Ramon Berenguer III de Barcelona (1120) per evitar la caiguda de la seva ciutat en mans del aragonesos, els quals van assetjar-la inútilment l'any 1123.
(RB: 1, pàg 47).

1119

En 1119 Ramon Berenguer III hizo tributaria a Tortosa. Después de este triunfo Ramon Barenguer III llevó a los suyos por el camino de la victoria hasta las puertas de Lérida cuyo "wali" escarmentado por la derrota de Tortosa se apresuró a rendirle tributo, entregándole los castillos de Serós, Aytona, Alcolea, Castelldases, Escaps (comprobar), Lebriol, Albesa y otros.
(RB : 7, pàgs.14,15).

1120

En el año 1120 como precio de una tregua el wali de Lèrida, Avifilel, entregó al conde de Barcelona Ramon Berenguer III varios castillos y poblados en el Bajo Segre y Bajo Cinca entre ellos los de Jebut, Carratalá, Aytona, Serós, Escarp, Alfes, Alcolea, Zaidin, Chalamera y otros en los que existían varias juderías que así de forma pacífica del poder político musulmán a la dependencia cristiana del conde de Barcelona con hebreos arabizados y viviendo entre comunidades moriscas también arabizadas.
(RB: 13, pàg.32).

El caso de Lérida fué distinto , pues desde noviembre de 1120, después que en la batalla de Cutanda fueran aniquiladas las tropas almorávides, uno de cuyos grupos había acudido desde Lérida, el cacique local Abifilel ( Abu Hilal) acordó entregar al conde de Barcelona Ramón Berenguer las tierras comprendidas entre el Cinca y Tortosa, a cambio de algunas propiedades y derechos,... .
(RB:2, pàg 189).

1122

A la par de estos avances por la ribera derecha del Ebro había llevado Alfonso I otros por la izquierda, al este de Zaragoza, y ya en 1122 había actuado sobre las cuencas del Cinca y del Segre en incursiones contra Lérida y Fraga, llegando a ocupar transitoriamente esta segunda plaza.
(RB: 2, pàg. 189).

1123

El governador almoràvit de Lleida, Ibn Hilàl (l'Avifel de les fonts llatines), seguint la política dels reis de taifes locals, s'apressava a pactar amb el comte Ramon Berenguer III de Barcelona (1120) per evitar la caiguda de la seva ciutat en mans dels aragonesos, els quals van assetjar-la inútilment l'any 1123.
(RB: 1, pàg.47). (REFERENCIA BIOBLIOGRAFICA REPETIDA EN ANY 1120).

1124

... mientras en 1124 los almorávides derrotaban al conde barcelonés en Corbins; esta reacción exitosa supuso la pérdida aragonesa de Fraga y la anulación del pacto con Abifilel.
(RB: 2, pàg. 189). COMPROBAR BATALLA CORBINS.

1130

... entra como rey de Zaragoza Abu Giafar Ahmed que fué el último rey de Zaragoza y de la dinastia de los Beni Hud pues entre paces y treguas y la caida de Zaragoza (1118) en poder del rey Alfonso I el Batallador desaparece este reino musulmán de Zaragoza en 1130 quedando Fraga (con Mequinenza) y Lérida como waliato independiente...
(REFERENCIA A LOCALIZAR).

1131

Es muy posible que no sea casual que muerto este (Ramon Berenguer III) en 1131 Alfonso volviese a reconquistar ... Fraga y Mequinenza... y portanto, que Lérida volviera a estar amenazada...
(RB:12, pàg. 214).

1132

Por su cuenta, pues, ocupó Mequinenza a fines de 1132, después de tres semanas de asedio; en junio de 1133, orilla arriba del Segre, tomó Escarpe, y de allí fué a cercar Fraga, donde se plantó firmemente hasta salir derrotado en julio de 1134.
(RB: 2., pàg. 190 ).

Alguns anys més tard es va produir la primera expugnació de Mequinensa (1132) per part d'Alfons I el Bataller el rei aragonès entrà a la vila gairebé sense trobar resistència, però els almoràvits la van reconquerir l'any següent, i igualment va esdevenir tràgic per als cristians el setge inmediat de Fraga (juny-juliol de 1134): en la batalla final, el día 17 de juliol, va morir Alfons I.
(RB: 1, pàg 47).

Alfonso I que se encontraba en Mequinenza escribió una carta desde esta plaza en la que concedia a Andrés hijo del conde de Huas que puediera poblar Puilampa con hombres de Uncastillo .
(RB: 14, pàg. 553, vol. V).

1133

En començar l'any 1133, Alfons I inicià les operacions contra Fraga i Mequinença entre el Segre i el Ebre. L'avanç el feu riu Ebre avall amb barques i tramades que conduïren homes i pertrets de guerra desde Saragossa. Entrà fàcilment a Mequinença (1) però en atacar Fraga sorgiren dificultats i hagué d'acampar un any i mig davant els murs de la ciutat. (RB: 15, pàg. 94, vol.I).
(1) Sembla que la conquesta de Mequinensa no fou tan fàcil
(VEURE, MES ENDAVANT, ANY 1133, RB 18, pàg 128).

Asediada por Alfonso I el Batallador, al mismo tiempo que Fraga, organizó este monarca una flota fluvial desde Zaragoza, que bloqueó el Ebro, hasta conseguir su rendición en 1133, hecho al que aluden varios documentos: "quando fuit presa Mechinenza...quando rex cepit Migneza..., in ano quando rex Adefonssus presit Mequinença "
(RB: 16, Vol VIII, pàg 185.Documentos del valle del Ebro nºs. 77,175 y 176 fechados en 1133).

Alfonso I, además de mover guerra a los régulos de Lérida y Fraga, determinó - dice Zurita - correr las riberas de Segre y Cinca, y hacer en sus comarcas todo el daño que pudiese; y puso cerco a Mequinenza, " que tiene un castillo muy fuerte, y corre juntoa a él, de la parte de Poniente, el río Ebro, y por el Oriente pasa Segre, ya más crecido con las aguas de Cinca y ciñen este lugar, el cual se rindió al Rey en el mes de Junio de 1133, y fué muerto por los moros en un combate Garci Caxal que era sobrino de don Caxal y hijos de Fortunio Garcés Caxal. Fué muy señalado en esta guerra y en la toma deste lugar el esfuerzo y grande valor de tres caballeros aragoneses que se llamaban Pedro de Biota, que era adalid del Rey y Iñigo Fortuñón y Ximén Garcez a los cuales el rey hizo merced de la villa y castillo de Nonaspe en la ribera de Matarraña.
(RB : 16, Vol. III pàgs. 330/331. Documentos aragoneses de los siglos XI y XII).

Juntada mucha gente de guerra de pié y de cavallo, y aparejos navales para el rio Ebro, queriendo tratar la guerra por tierra y agua, partieron por el mes de Março con esta determinación, aunque después pasó en hazerla a los Reyes Moros de Lérida y Fraga y primeramente puso el Emperador Don Alonso cerco sobre Mequinença, pueblo fuerte, cuyos moros después de hecha la resistencia posible, se dieron al Emperador, por el mes de junio d'este año.
(RB : 17, libro 21, pàg 153.)

Por la orilla izquierda, en el mes de Julio, ya habia ocupado Escarpe a orillas del Segre y había trasladado allí su cuartel, quedando al frente de la plaza de Mequinenza Lope Iñiguez (pàg 127) ... Los textos coetáneos dan la impresión de que el carácter del rey duro y tenaz se había endurecido con los años. Durante el asedio de Mequinenza - cuenta Orderic Vital - había conminado a las gentes a la rendición y al ser ésta rechazada juró que no se apartaría de allí hasta ocupar la plaza y de que ninguno de sus defensores salvaría la vidas. Y así ocurrió.(pag 128).
( RB: 18, pàgs. 127/128).

Alfonso el Batallador hace donación a Pedro de Biota, Eneco Fortuniones y Exemen Garcez, del castillo y Villa de Nonaspe. "Facta carta era Mª CLª XXª Iª in mensse iunio quando fuit presa Mechinenza et fuit ibi facta".
( RB: 16, Vol. II, pàg. 530).

Fortún Garcés Cajal y su mujer Tota disponen de los bienes que tenían en Zaragoza, Tudela y Tarazona. "Facta carta anno M.C. tricesimo I, (Fecha equivocada.Debe ser año 1133) ab Incarnatione Domini /fol.108 vº/ mense octobris, quando Garcia Kaxal oblit, quando rex cepit Migneza et fuit a Fraga,...
(RB: 16, Vol. III pàg. 569).

1134

María da a la Orden del Hospital una heredad en Zaragoza que tenía de su padre Jimeno Fortuniones." Facta carta in anno quando rex Adefonsus presit Mequinença."
(RB: 16,Vol III, pàg. 570).

El pergamino nº 43 de la "Colección de Documentos Inéditos..." de Próspero de Bofarull se refiere a la carta puebla otorgada por Alfonso el Batallador a Artasona se indica : "Facta carta in era MCLXXII ª in mense fervero quando rex presit Michineza et assistiavit ad Fraga".
(RB.: 19, tomo IV, pàg. 29).

En el año siguiente ya figuran como tenentes en Mikineça o Miquineza, Lope Lopiz y Fertungo Galindiz. Sin dominar las plazas fuertes de Lérida y Fraga, de poco aprovechaba la posesión de Mequinenza, que se perdió tras el desastre de Fraga.
(RB: 16.Vol VIII, pàg.185).

1134/35

...Fortún Galíndez , quien al mismo tiempo que de Huesca y Aljafarín era, también, señor de Olson, de Alquézar, de Castillón y de Mequinenza.
(RB: 14. Vol.3 pàgs. 30/31).

1134, 27 de Mayo

Durant el setge de Fraga Alfons I va fer donació de una heretat a Pomar a Lope Fertungon "...usque in die quod fuit capta Michinenza...".
( RB: 14, Vol. II, pàg. 532).

1134

El mes d'octubre de 1134 Ramiro II fa donació a Garcia Garcez de Gustan la villa y castillo de Grostan on es fa una cita de "...Fertungo Galindez in Osca e in Miquineza".
(RB: 14, Vol V, pàg. 558).

El mes de Desembre de 1134 encara apareix "...Fortunio Galindez in Osca et un Michineza..." en una carta de donació de Ramiro II al monestir de Montearagón de una heretat i cases a Plasencia i a San Andres de Fanlo de la vila de Grunestue.
(RB: 14,Vol III, pàg 45).

1134, diciembre

També torna a apareixer "... Fertungo Galindez in Osca e in Miquineza..." en el document de donació de Ramiro II a Iñigo López de Jaca de la vila de Oso , prop de Jaca, per els seus serveis.
(RB: 14, Vol. VI, pàg.38).

1134, 31 de diciembre

L'últim dia de l'any 1134 hi figurava "...Lope Lopiç in Sos et in Miquineça..." en el document pel que " Ramiro el Monje otorga carta de franqueza e ingenuidad a las casas y tierras que tiene en Murillo y Ejea el abad don Galindo de Murillo y a todas las que pueda adquirir.".
(RB: 14, Vol. III pàg. 575).

1136

El año 530 - 11 Oct. 1135 a 28 Sept. 1136 - atacaron Sa'ad b. Mardanis, señor de Fraga, e Ibn Ganiya, señor de Valencia y Murcia, a los cristianos, que quisieron llevar víveres a Mequinenza, uno de los castillos del Levante del Andalus. Pidió Ibn Ganiya refuerzos a Tortosa, Lérida y a los castillos cercanos a ella y sitió Mequinenza, a la que trataron los zaragozanos de llevar un convoy; pero cuando avistaron a las tropas de Ibn Ganiya, se atemorizaron y abandonando el convoy se dieron a huir. Llegó Ibn Ganiya y se dispersaron los habitantes de Mequinenza, cuyo señor, para salvarse, pidió el "aman" y se rindió. Ibn Ganiya , que se lo concedió a él y a los suyos, se trasladó enseguida a los castillos cercanos y los rindió.
(RB: 14, Vol. VII, pàg. 35).

El rey Ramiro II, en cuya persona se solucionó la sucesión de su hermano Alfonso I, acosado por conflictos internos tuvo que pactar una tregua de dos años, a terminar el 28 de septiembre de 1136, con Ibn Ganiya, el vencedor de Fraga, y máxima autoridad almorávid de la zona, como gobernador que era de Levante.

Al expirar la tregua , hacia fines del verano de 1136, o quizás rompiéndolas por su parte también antes del término, Ibn Ganiya y Sa'd ibn Mardanis, que son los grandes protagonistas de esta reacción almorávid posterior al éxito de Fraga, fueron a sitiar Mequinenza, que seguía en poder aragonés, como un baluarte, desde que la tomara Alfonso I tres años atrás. Volvieron a concertarse fuerzas de Lérida, Tortosa y castillos próximos, y los musulmanes iniciaron el asedio. Desde Zaragoza se intentó socorrer la plaza, pero su expedición al avistar las tropas de Ibn Ganiya huyó atemorizada, segun "Bayàn", y abandonaron los aprovisionamientos. El alcaide de Mequinenza se rindió entonces, logrando un salvaconducto para él y su gente. Enseguida cayeron en poder de Ibn Ganiya otros enclaves cristianos de los alrededores.
(RB: 2, pàgs. 191/2).

1148

Com que llavors el nou comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, tenia assegurat el flanc de ponent, va dirigir el seus esforços bèlics contra Tortosa, al sud, al mateix temps que col.laborava amb els castellans i amb el comte Armengol VI d'Urgell en la presa d'Almeria ( 17 d'octubre de 1147).Un cop eliminada una possible intervenció marítima islàmica des del sud de la península a favor de Tortosa, per tal d'impedir a més que aquesta ciutat rebés socors dels musulmans de Mequinensa i Lleida pel camí de l'Ebre, els comtes de Barcelona i d'Urgell van conquerir el castell d'Ascó i així van tallar de la vall inferior del riu amb Flix i la resta de fortificacions enemigues que es mantenien fermes a les ribres del Segre. Finalment Tortosa va capitular el 30 de desembre de 1148.
(RB: 1, pàg. 47).

El 1 de juliol de 1148 assetjaren Tortosa i a mitjans septembre la conqueriren. Amb tot, el castell de la Suda no es rendí fins el 31 de desembre. ¿Perqué Mequinença, Fraga , Lleida, Miravet i Siurana no ajudaren a Tortosa? .Constatem que mentres era assetjada Tortosa per impedir el pas de Mequinença, Fraga i Lleida i distreure el musulmans de Siurana i Miravet s'ordenà un atac al castell d'Ascó. Amb la conquesta del castell d'Ascó trencaven la comunicació per l'Ebre de Miravet i Mora amb Flix, Mequinença, Fraga i Lleida, castells que estaven en constant comunicació mitjançant senyals optics de fum i foc.
( RB: 20, pàgs 26 i 27).

Pudo contribuir al adelanto de nuestra telegrafía óptica , la de los árabes, quienes cambiaban señales luminosas a cien millas, desde Tortosa a Uclés y desde Mequinenza a Tudela.
(RB. 21, pàg.24).

1149, Marzo

Els cavallers aragonesos Artal d'Alagon, Fortun Aznarez de Saragossa, Galindo Ximenez de Belxit, Pelegrin de Alquezar. Gómez - Senyor de Jaca i d'Ayerbe- Garcia Ortiz de Saragossa i de Fuentes i el vescompte de Gavaldà i de Bearn, Senyor d'Osca, van rebre l'encarrec d'assetjar alhora al Baix Cinca, Fraga i Mequinensa a fi que els sarraïns d'aquestes ciutats no poguessin ajudar a Lleida
(RB. :22, pàg.269).

Sembla que als caballers provinents del regne d'Aragó els foren encomanats els setges que, simultaneament a la conquesta de Lleida, van esser establerts a Mequinença i Fraga. Per aixó a la primera d'aquestes dues poblacions li fou donat el fur de Saragossa i a la segona el d'Osca.
(RB : 15, pàg. 122).

1149, Octubre

Lleida i Fraga van caure el mateix dia i en la mateixa data o molt poc després Mequinensa plaça forta estratègica que barrava el pas de l'Ebre entre Aragó i Catalunya.
A Mequinensa li fou donat el fur de Saragossa i Fraga, capital del Baix Cinca, va rebre el fur d'Osca tot i que aquestes poblacions van ser repoblades amb gent de parla catalana.
(RB : 22, pàg 269).

Els nous repobladors de la vila, malgrat que eren majoritariament de parla catalana, van ser governats des d'aleshores segon el fur de Saragossa; per aixó es impossible que en conservem la carta de franquícies característica d' altres indrets senyorejats pel compte de Barcelona (Usanciam Barquinonae) com la veïna Almatret.
(RB: 1, pàg.48).

1149, post-Octubre

En el Segrià Superior no trobem cap població musulmana important després de la conquesta mentre que a la ribera del Baix Segre aquesta població superava de molt la cristiana, fenomen que hem d'atribuir al fet que els pobles del Segrià Superior i llurs castells foren presos a l'assalt o al menys sense condicions, mentre que Lleida, Alcarràs, Aitona, Serós i Mequinensa pactaven per mitjà de capitulacions de manera que els arabs pogueren conservar-hi terres i bens, tot assegurant-se d'una forma o d'altra l'estança al pais, on encara haurien de romandre-hi uns segles, en pacífica convivencia amb els cristians vencedors.
(RB:15, pàg 255, Vol I).

A Mequinensa, els musulmans també havien de retre jurament de fidelitat al comte barceloní , que llavors ja era també "princep" d' Aragó pel seu recent casament amb Peronella, la filla del Rei Ramir II el Monjo; conservaven la mesquita major i les seves propietats dins tot el terme;podien entrar lliurement dins el recinte emmurallat per practicar el comerç;la justícia i l'administració de la comunitat islàmica o aljama restaven en mans de les autoritats pròpies... La població mesclada es va anar concentrant al llarg de les valls del Cinca, Segre i de l'Ebre. La integració més o menys absoluta dels musulmans - després moriscos- de Mequinensa en el nou marc religiós, jurídic i social, com la història demostra, era únicament una qüestió de temps.
(RB: 1, pàg. 48).

1150, 20 d'Agost

En una carta escrita en Zaragoza, el 20 de agosto de 1150, Esteban Custchet y su mujer Cristina e hijos venden a Don Bernardo, obispo y a D. Ramón, limosnero de San Salvador, las casas que tenían en Zaragoza junto a la iglesia de San Salvador. Esta carta lleva la indicación siguiente : " Comes Barchinonensis princebs regni Aragonensis, et ipso anno antea abebat preso Lerida et Fraga et Michinenza".
(RB: 14, Vol III, pàg 629).

1153, 24 d'Agost

...rico galardón hizo en el año 1153 a los templarios el Conde Ramón Berenguer IV cediendo en manos de Pedro de Roera , maestro de Provenza y de España, con el castillo de Miravet y sus términos los de Algars, Batea, Corbera, Gandesa, Pinell, Rasquera y todos los demás incluidos dentro de los términos de Miravet para que los poseyesen en franco alodio. Dióles también varias heredades desde Mequinenza a Miravet, una en cada uno de los lugares siguientes: Mequinenza, Flix (Flexio), Atchon, García (Carceia), Mora y Tivisa (Teviça) y dos yugadas de tierra en el castillo de Marzan. Todo esto les fué dado por la "quinta" que les pertenecía de toda la ribera de Mequinenza hasta Benifallet o Tortosa-
(RB : 23, pàg. 330).

Veure l'anterior informació a : "Procesos de las antiguas cortes y parlamentos de Cataluña, Aragón y Valencia " Bar 1849, Tomo IV, pàg, 210.

1153, (aprox)

Gabriel Turell a les Cròniques Catalanes "RECORT" Barcelona 1894, Cap. 65, pàg. 64 fa referencia a la donació de Ramon Berenguer IV a Guillem Ramon de Moncada de Fraga, Seros, Hytona, Jebut Miquinença,,, "per strenes del matrimoni que fet havia d'ell la Reyna de Arago".-

1162

Referencia a los pagos del impuesto de peaje, que tenían que abonar las mercaderías que descendíam desde Tudela hasta Tortosa, o ascendían desde ésta hasta aquella población, estableciéndose los puestos peajeros de Tortosa, Ascó, Mequinenza, Velilla, Pina, Zaragoza, El Castellar, Alagón, Gallur y Tudela.
(RB: 14, pàg 155, Vol. VIII).

1168, Abril

Después de haber señalado las iglesias, posesiones y derechos en orden a la provisión de la mesa común de los Canónigos, dice así :" Y porque el don de la limosna es cosa agradable a Dios según testimonio de la Sagrada Escritura, nosotros, movidos con afecto de piedad damos y cedemos a la Limosna Elemosianae (Almoina o para limosna) la décima parte de todos los diezmos y primicias, defunciones y frutos de todas las cosas que tenemos o con el favor de Dios hemos de tener en Mequinenza, Tamarit y Estopañá y en sus términos de ambas partes del Segre hasta Balaguer ...
(Escrito por Guillermo Pérez primer obispo de Lérida después de la reconquista).
(RB: 24, pàgs. 256-261, tomo XLVII).

1168

Aitona, Seros i Mequinensa romandran poblacions musulmanes. Les dues primeres no consten dins l'ordinatio de 1168; senyal que aleshores per manca de feligresia cristiana no poseien cap esglesia.
Els delmes dels moros d'Aitona i Mequinensa eren a profit dels pobres de la Pia Almoina.
(RB: 15, pàg. 222, Vol. 1).

1168, noviembre

En esta fecha era Señor de Mequinenza (Michineza) el noble Arpa que lo era también de Loarre. En otro documento fechado en junio 1169 Arpa figura como Señor de Loarre y no se menciona Mequinenza.
(RB: 14, pàg.103, vol.VII).

1174, 18 enero

En presencia destos prelados y ricos hombres, el rey señaló y dió por la contemplación del matrimonio a la reina su esposa a Monclus, Barbastro, Pomar, Tamarit, Nabal, Caidin, Mequinenza, Bolea, Cuart, Tierz, Pina y Medina con sus términos, y Almonacir y Alfamen.
En Cataluña tambien se le dieron varias plazas.
(RB :25 . libro II, capítulo XXIII).

1174, enero

Alfonso II de Aragón (El Casto) casó en 1174 con Doña Sancha y dió a esta como prenda de su real estimación la villa de Mequinenza.
(RB: 26, pàg. ).

1189, 24 septiembre

Confirmació del compte d'Urgell, mitjançan preu de 200 sous, de la franquesa de la lleuda d'Alfons el Cast, referida exclusivament a Mequinença i al seu terme, pertanyents a la seva jurisdicció.
( RB: 27, pàg.308).

1189

La existencia de un puesto aduanero en Mequinenza consta desde 1189, fecha en la que el conde Armengol de Urgel concede a los Templarios y a los habitantes de Tortosa exención en "lezdas sive pediaticas sive passaticos sive consietudines aliquas in Michinenza".
(RB: 16, pàg. 185, Vol VIII.).

1192, abril

" En el llibre 2 de les vegueries fol 77 amb el títol de Mequinença a la vegueria de Lleida, que es deia ser feu del senyor rei hi a relatat un document pel qual Alfons rei d'Aragó i compte de Barcelona etc. va donar a Ermengol, compte d'Urgell en feu, el castell de Mequinença amb el seus termes i pertinences. D'aquesta manera donaria el senyor rei, desde aleshores,potestat en la lluita i en la pau; i també el castell d'Ajabret en feu.
(Arxiu Corona d'Aragó, "Mulasses", vol.VIII)

1192

D. Alfonso confirmó a Armengol la donación que Berenguer "El Santo" (Ramon Berenguer IV) hiciera al padre de nuestro conde de la ciudad de Lérida en feudo y de las villas y castillos de Aytona y Albesa. Dió además los de Gebut y Mequinenza en compensación de la quinta parte de Lerida que fué otorgada a la milicia del Temple.
(RB: 7, pàg.17.)

Lérida perteneció en sus 2/3 a Ramón Berenguer IV y 1/3 a Ermengol VI de Urgell; y, además, obtuvieron los Templarios, por su cooperación en tal conquista otra porción territorial, suponiéndose era 1/5. En 1192 la conmutaron con el Soberano dándole Gebut y Mequinenza.
(RB: 21, pàg.43).

1192, abril

En el libro 2 "Vicariarum", fol. 77, con el título castillo de Mequinenza, en la vegueria de Lérida, que se decía fudo del rey, se consigna un instrumento por el que Alfonso II, rey de Aragón,conde de Barcelona, etc., dió a Armengol, conde de Urgel, el castillo de Mequinenza con sus términos y pertenencias, en feudo; de tal manera,que diese por ello el rey la potestat, en paz y en guerra, y también al castillo de Ajabert, en feudo, la ciudad de Lérida y otras. ( También se dice allí que esta carta está en "Armº. Urgelli" , y en el "Lib. feudorum form, fol 150"; pero de tal libro desapareció este folio.)
(RB: EL PATRIMONIO REAL EN ARAGON DURANTE LA EDAD MEDIA. Zaragoza 1986, Atanasio Sinués Ruiz y Antonio Ubieto Arteta. Indice de los documentos consignados en el LIBER PATRIMONII REGII ARAGONIAE del Archivo de la Corona de Aragón,)

1203, agosto

En el llibre de les vegueries , fol. 77 , es fa menció d'una carta en la que s'acorda que Arnau de Castellbó donaria la potestat (autoritat) al compte d'Urgell dels seus castells, naturalment el de Castellbó i els seus teremes, i el castell de Tamarit i el seus termes, i el castell de Taus, i Sauch, i Saucadell i els seus castells i termes garantint per a ell i la seva seguretat que en axó no fos contradit. Axí mateix es diu que el rei aplaça demanar la potestat del castell de Mequinença, de la festa de S. Miquel fins un any, si no vingues Guillem de Cervera. Que si vingues dones aquesta potestat al compte senyor Rei si la podia tenir.
(Arxiu Corona d'Aragó, "Mulasses", vol VIII).

1207, febrero

Donació feta per Armengol compte d'Urgell a Pere de Cervera del castell i la vila de Mequinença.
(Arxiu Corona d'Aragó, "Mulasses", Vol. VIII).

1209, 4 noviembre

El rei Pere I confirma a Guillem de Cervera la pignoració que Ermengol d'Urgell li va fer del catell i vila de Mequinença
(Arxiu de la Corona d'Aragó, " Mulasses", III.) (Armari d'Urgell sac N, llibre de les vegueries.).

1211

Guillem Ramon de Montcada I senescal de Aitona, Seros i Mequinença (fins 1122) pel seu matrimoni amb Constança filla natural de Pere I que les aportà com a dot
(RB: 28, pàgs. 240/1)

1212

Aitona, Mequinença i Seròs pertanyeren a la Corona fins que Constança, filla natural dde Pere I, en maridar-se amb el Dapifer Guillem Ramon I de Montcada el 1212 , aportà a aquest matrimoni Aitona, Seròs, Mequinença i Albalat de Cinca com a dot del rei Pere I, el seu pare. Així nasqué la poderosa baronia de Montcada, tan vinculada a la història de la Lleida medieval. Seran, doncs, els Montcada els que aniran facilitant cartes de repoblació cristiana en aquest extens territori on desquessen el Segre i el Cinca amb l'Ebre.
(RB: 15, Vol. I, pàg. 222)

(Constança) filla il.legitima de Pere I el Catòlic. Aquest la dotà amb la baronia d'Aitona (Seròs, Mequinença, Soses i Albalat).
En 1212 es prometé amb Guillem Ramon de Montcada en una festa celebrada a Taust al retorn de la campanya de les Naves de Tolosa. Es casà el 1222.-
(RB: 28,pàg. 605)

1216

Des de l'any 1216 els diplomes de la Conselleria reial i els privilegis de la ciutat anomenen gairebé sempre el mot de paers per a designar els cònsols de la ciutat. Aquesta tendencia també persistirà en el futur els magistrats de Balaguer, Tremp, Agramunt, Tarrega i Cervera, fenomen que apareix en poblacions tan lligades llavors a Lleida com Fraga, Montsó, Mequinensa i Tamarit de Llitera.-
(RB: 15, pàg. 375)

1222

(Constança, filla natural de Pere I) Es casà amb Guillem Ramon de Montcada. El seu dot era la baronia d'Aitona (Seròs, Mequinensa, Soses i Albalat).-
(RB: 28, pàg.605).

1228

Pere I de Moncada, heretà el 1228 del seu pare Guillem Ramon I.
(RB: 28, pàg. )

1237

También se plantea en Torralba, entrando es siglo XIII, una cuestión particional entre los términos de este lugar y el antiguo de Mequinenza, pero aquí las partes contendientes eran los respectivos titulares señoriales, los Hospitalarios y don Tomás de Santcliment, señor del castillo de Mequinenza. El conflicto quedó zanjado en febrero de 1237( o sea, a la distancia de 5 años del de Torrente) practicándose la partición por Bernardo Guillén, señor de Fraga, tío del rey Jaime I.
(RB:29, pàg.724).-

1237, 11 diciembre

Una disposición de la cosnstitución del Obispo de Lérida Pedro de Albalat de 11 Dic. 1237, pone de relieve como la décima de los diezmos de los lugares y términos de Mequinenza, Tamarit y Estopañá, cedida según dijimos (ver año 1168) por el Obispo Guillermo Pérez fué consignada por él a la Almoina...: "Ordenamos que se de la décima de todas las Preposituras a la Obra o Fábrica de la Iglesia (Catedral) hasta que se haya terminado...despues, todas la décima se devuelva a la Almoina y se distribuya entre los pobres: más el pan presentado por los fieles a la Iglesia en la oblación sea entregado a la Almoina para repartirlo a los pobres.
(RB:30, pàg.48).-

1238, 14 febrero

Amojonamiento de los términos de Torralba y Mequinenza entre la orden de San Juan y Don Tomás de San Clemente, señor del Castillo de Mequinenza practicada por D. Bernardo Guillen, señor de Fraga el 14 de febrero de 1238.
(RB: 16, Vol. VIII, pàg. 181.).-

1238, febrero

La branca de Lleida adquirí una certa importancia amb Tomàs de Santcliment (mort després de 1292), que comprà el 1249 a Guillem de Cardona el castell d'Alcarràs i rebé potesta del rei, com a recompensa de la seva participació a la campanya de Valencia, sobre els castells de Albalat de Cinca, Maldà y Maldanell.
(RB: 31,vol 13, pàg 205).

1252, 8 julio

Jaime I confirma un documento de Alfonso II de Aragón (1162-96), por el que se fija el arancel del peaje de la Ribera del Ebro, de Tudela hasta Tortosa, abarcando además las poblaciones de Ascó, Mequinenza, Velilla, Pina, Zaragoza, El Castellar, Alagón y Gallur.
(RB: 16, vol. VIII, pàg.169).

1252, julio

En un estudio realizado por Miguel Gual Camarena ("Peaje fluvial del Ebro,(siglo XII) ).cabe destacar las diferentes grafías de Mequinenza en estos documentos :

MJCHINENSA
MICHINENSA
MICHINENZA
MICHENENSA

donde la pronunciación catalana y aragonesa tienen su importancia.

1253

Pere (I) de Montcada i Aragó cedí a la seva filla Constança en casar-se amb el comte Alvar d'Urgell les viles de Seròs i Mequinenza. (Alvar d'Urgell i Constança anul.laren el matrimoni; aquell es va casar amb Cecilia de Foix (1256) i originà una guerra entre els Foix i els Moncada. Alvar retornà amb Constança el 1260 però l'abandonà de nou uns meos després. Tingueren una filla, Elionor.)
(RB:31,lletres M i C)

1263, 21-25 octubre

Documentos del 21 al 25 de Octubre de 1263, fechados en Zaragoza y otros fechados los mismos días en Alcalá y Alagón "Datum apud Alcalanum IX calendas novembris anno Domini MCCLX tertio" llevan la confirmación de la hipoteca que el conde de Urgel había constituido a favor de Ramón Pere de Lérida, del castillo y villa de Mequinenza.
(RB: 32, pàg. ).

1266-1267

Guillem Ramon de Montcada (mort 1275), I d'Aitona, va ser senyor del castell i vila de Mequinensa després de 1263 data del document d'hipoteca referit per Miret i Sans en el "Itinerari de Jaume I el Conqueridor"

1279-1300

Fueron las riberas del Ebro, desde Mequinenza a Tortosa teatro de grandes desavenencias habiéndose luchado de firme a espaldas de la acción tutelar del monarca, aunque fuera con conocimiento sobrado del rey Alfonso III de Aragón y II de Cataluña. Este no halñlaba manera de intervenir legal y enérgicamente entre tan poderosos feudatarios pues las leyes del país les permitían combatirse después de llenadas las formalidades "deseiximent".
Durante este período final del siglo XIII se utilizó el Ebro para cruzar, de una orilla a otra transportándose los contyendientes por la vía fluvial, tanto para atacarse cuanto para el transporte de prisioneros y botín de guerra. Era entonces Mora el centro principal de los Entenza como Mequinenza lo era de los Templarios. En los orígenes de estas luchas los Templarios, dueños de Ascó, obliogaban a los que se dirigían a Mora a pagar una lezda, para que así tuvieran que atravesar el río Ebro por el paso de Ascó en vez de utilizar el de Mora. Este tributo motivó no pocos litigios y desavenencias.
(RB:33, pàg 162.) .

1280, 2 de septiembre

(Carta de Pere II el Gran a Guillem Ramon de Montcada)
"Al noble i dilecte varó Guillem Ramon de Montcada. Salut i afecte. Os preguem i diem que de la nostra part prohibiu als homes de Mequinença i el seu terme de transportar blat cap a Tortosa i que ho sapiguen el nostre agutzil i els nostres oficials. Dat a Osca II idus de Setembre de l'any del Senyor 1280 (Traducció de Mercé Rifà).
(RB: 34, Registre 50, Fol. 152 B)

1281, 15 de marzo

Al seu estimat Guillem de Cort, veguer a Lleida. Salut i afecte. Varem escriure al venerable mestre del Temple a causa del diner cobrat per els lleuders d'Ascó als homes de Mequinença que diuen s'els exigeix la lleuda. Sapigueu que s'ha de restituir als esmentats homes, i els esmentats lleuders han de renunciar a nous pagaments perqué el noble Guillem Ramon de Montcada afirma estar en el seu dret en lo esmentat. Manem que els lleuders retornin els diners i que sigui portat a terme. Dat a Valencia 15 kalendas de març any 1281.- (Traducció de Mercé Rifà).
(RB:34, Registre 50, Fol. 152 B).-

1281, 15 de marzo

(Carta de Pere II el Gran)
Al venerable i estimat germà Pere de Montcada, mestre de les cases de la milicia del Temple a Catalunya i Aragó. Salut i afecte. Per el noble varó Guillem Ramon de Montcada ens va ser exposatque sabia que vos i els vostres portantveus a Ascó exigieu la Lleuda als seus homes i que per l'esmentada Lleuda els feieu pagar. I el mateix noble afirma que està en possesió del seu dret en aquest assumpte. Os diem i preguem que renuncieu a cobrar i en feu desistir als lleuders de l'esmentat lloc i per la mateixa raó manem restituir els diners als homes esmentats. I si teniu alguna protesta en contra de l'esmentada raó o qualsevol altre. Nos i l'esmentat noble os obligarem a complir la justicia envers ells. Dat a Valencia 15 kalendes de març de l'any del Senyor 1281. (traducció Mercé Rifà).
(RB:34, Registre, 50 fol. 152 B).-

1281, 13 de septiembre

(carta de Pere II el Gran al Batlle de Mequinença).
Als seus fidels el batlle i tots els homes de Mequinença. Salut i afecte. Sabem per els germans del Temple que aquests posseeixen ihan de posseir a Mequinença i el seu terme, cases i heretats franques de tribut i lliures, i els seus habitants; i com afirmem, exemptes de contribució vehinal i reial. I vos obliguem ara als homes que les habiten a pagar i contribuir amb vosaltres en les vostres talles icontribucions que feieu i feu. Os manem que als esmentats homes ni els obligueu, ni els feu pagar i lo que d'ells rebereu, per la raó esmentada ho heu de restituir. I feu que prevaleixi la justicia.Presenteu-vos devant de Gonzal P. de Sant Pere, veguer a Osca, a qui enviem aquesta carta. Dat a Lleida XIII kalendas de Septembre 1281 (traducció de Mercé Rifà).
(RB:34, Registre 50, fol. 152 B).

1288

" El Señor Rey Don Alfonso III de Aragon aviendo entregado en Zaragoza en rehenes (como estava acordado) al rey Carlos de Napoles depues lo llevo al castillo de Monclus y recelandose de la cercania de Francia lo baxo al de Mequinença"
(RB: 35 , pàg….)

El castillo de Mequinenza fué mansión en 1288 del cautivo príncipe de Salerno hijo de Carlos de Anjou, rey de Nápoles dado en rehen por Alfonso III a sus descontentos Barones.
(RB: 36, pàg 45).-

1294

"Les quatre kalendes de l'any del Senyor 1294 a la ciutat de Barcelona el noble Guillem d'Entença prestà homenatge al Senyor Rei sobre els Usatges de Barcelona per els castells de Mora, Olerdola, Tivissa i Mequinensa els quals castells te per el Senyor Rei
(RB: microfilms , Registre 99, fol. 133 v).-

1298, 3 de octubre

A l'armari de Tortosa, el sac A conté una carta de donació feta per Elisenda de Montcada (de Queralt), muller de Guillem Ramon de Montcada, a Guillem d'Entenza, gendre d'ells, i a Arnau de Montoliu, procurador d'ells, per els drets i pertinences de donya Berenguerona, muller del dit Guillem d'Entença i filla i hereva del dit Guillem Ramon de Montcada i dels seus bens i especialment per el castell i vila de Mequinença i també 6500 morabatins de dot i esponsalici que tenia sobre el dit castell i vila. 3 kalendes octubre 1298. (nº 18)
(RB:34, "Mulasses" III).-

1298

Elisenda de Queralt muller d'en Guillem Ramon de Montcada (Aitona) fà donació del castell i vila de Mequinensa a sa filla Berenguera.
(RB: 31, lletra E ).-

s. XIII

Con todo no tardarían en aparecer serias dificultades y complejos problemas entre Aragón y Cataluña, a los cuales se ha aludido incidentalmente. En efecto, la ciudad de Barcelona tendrá sumo interés en dominar la desembocadura del Ebro - vía económica cuyo control estaba, fundamentalmente, en manos de la ciudad de Zaragoza - para asegurarse el abastecimiento de los trigos aragoneses: Flix, Mequinenza, Miravet y Fayón serán las posiciones avanzadas mediante las cuales Cataluña controlará los productos agrícolas aragoneses, mientras ya en el siglo XIII los catalanes tratarán de oponerse a la proyección de los aragoneses hacia el país valenciano.
(RB: 37, pàg.47).

1301.- (9 calendes d'Agost. 24 Juliol)

El rey Don Jaime II concede a la "totalitat dels homes de la vila i terme de Mequinensa" por requerimiento de su señor Guillem d'Entença : "... concedim e indultem als dits homes de la vila i terme de Mequinensa presents i futurs de l'impost sobre mercaderies i mercaders que passin per la ciutat de Tortosa i el seu terme, per terra, per aigua o per mar i que no els impedeixin passar, ni paguin lleuda o peatge..."
(RB 38. Registre 201, fols. 92 i 92 v.).

1320

Llavors els Montcada, vers l'any 1320 ja havien adquirit del Rei Jaume II les posessions que més endavant constituiran l'opulent marquesat d'Aitona, peró que duarnt el segle XV no formaven més que una baronia terres que conquerí el comte Ermengol VI de Urgell abans de l'expugnació de Lleida. Com be afirma Santiago Sobrequés la poderosa casa de Montcada que havia donat una reina a la Corona d'Aragó i una dinastiasobirana al Bearn i a la Bigorra a finals del segle XIV ja no més retenia a Catalunya les baronies del Segre (Aitona, Serós i Mequinença) es a dir el territori lleidetà del Baix Segre.
(RB 39, pàg. 11 ).

1322

Ot de Moncada dota a sa germana Elisenda, al casarse el 1322 amb Jaume II, amb les propietats de Serós i Mequinensa.
(RB 40, Ot de Moncada).

1341

Ot II (mort 1354) fill de Teresa de Moncada i d'en Ot el Jove (mort 1334) net d'en Ot I (mort 1341) posei Mequinensa .(Va morir al setge d'Alger sense deixar fills).
(RB 40 , Ot II ).

1350

El homenaje 8 de calendas de Abril de 1350 rindió Mequinenza a Guillem Ramon de Moncada en reconocimiento a que fuesen guardados los privilegios, usos y costumbres de la villa.
(RB 26, pàg.46).

1354

Guillem Ramon II de Montcada, hijo de Ot el joven heredó en 1354 " Serós i la senyoria secundaria de Mequinença" al morir su her- mano Ot II (Setge d'Alguer 1355?) . Se casó con Constança d'Anglesola (segons Diccionari Alberti) . Le sucedió su hijo Ot (II Aitona-Serós-Fraga). Según indica la Enciclopedia catalana se casó con Elvira Maça de Liçana.
(RB 28 i 40, Montcada, Guillem-Ramon II).

1355

Guillem Ramon II de Montcada (Aitona) germà d'Ot II poseí Mequinensa.
(RB 40 , Guilllem Ramon II de Montcada).

1359

En las Corts de Cervera de 1359 es presentà un cens de Catalunya. "CEROS" (Seròs) pertanya a " NOTICH DE MUNTCHADA" (Ot de Moncada ).
(RB 41, vol. XII pàg.20).

1362

El 17 de agosto de 1362 existe un documento firmado por sarracenos y cristianos para aclarar una carta pública otorgada por el notario de Fraga Pedro de Lema en nombre de Guillermo Ramón de Moncada, señor de Mequinenza.
(RB 36 , pàg. 46).

1367

Pocos días después (comienzos del mes de Octubre) escribía (Pedro el Ceremonioso) al conde de Urgel y al obispo de Lérida para que se presentaran en Mequinenza a recibir instrucciones referentes a la embajada (embajada aragonesa que negociaba con los ingleses para impedir la invasión de Aragón) y a Conesa para que viajase transportado en andas, puesto que no podía montar a caballo a causa de una enfermedad, y para que se reuniera en Lérida con los embajadores que iban a trasladarse al valle de Broto.
(RB 16, Vol. IV pàg.260).

Apenas vióse libre nuestro caballero ( Pedro Muñiz Godoy), se refugió en su maestrazgo aragonés, participó de nuevo en las andanzas guerreras, anduvo inquieto por su señorío y, sin hacer caso de los apuros que pasaba el rey (Pedro IV) para concertar paces con Castilla, penetró en cabalgada impetuosa por la fronetra castellana, lo que motivó una orden de Pedro IV (Mequinenza 17 de Octubre de 1367) para que compareciese a dar explicaciones de su actitud bélica. (Pago a los ingleses del rescate de Pedro Muñiz Godoy, maestre de la Orden de Calatrava).
(RB 16, Vol. IV, pàg 291).

1371

Ot III.(maridat amb Elfa de Luna. Mort el 1413 o el 1426)
El seu pare, Guillem Ramon II de Moncada , morí el 1371. Comprobar si fou l'hereu de la baronia d'Aytona.
(RB 40, Ot III).

1373

En les leudes terrestres hagueren de contendir los Consellers en 1373 ab Fraga, Montçó, Alcoletge, Mequinença i Alcanyiç declarant la sentencia reial de 1375, inmunnes d'aytals lleudes als ciutadans de Barcelona.
( RB 42, vol. IV, pàg 675.)

1375

El famós Atlas Català de Abraham Cresques menciona en forma destacada " MICENSA" amb un castell a la confluencia del Ebre i del Segre.
(RB )

1380

Carta de Joan I a la seva dona.
" Aixi mateix vos fem saber que como som aixits aci a Mequinença
de la barcha e som prop de la nostra posada Truch (nom d'un gos) amb dos altres labres dels nostres sencontraren ab m amich (altre gos) e tots tres se apelleiairen e nos feem li tolre los dits lebrres y lexam Truch per la dita paleya perdra luy e Amich es statat chalcom nafrat.
( RB 43, pàg. 278).

Johan I escriu al procurador de Fraga desde Mequinensa : "...que aparellets e que haiats un verro lo pus brau que puxats trobar per los nostres lebres...".
( RB 43 , pàg.277).

1384

Don Juan, el primogénito de Aragón pregunta al baile y hombres buenos de Mequinenza por la sanidad del lugar, en relación a la peste bubónica. El rey escribe desde Borjas Blancas:
Lo Primogenit.
Com nos vullam saber l'estament e sanitat qui el present es en aquest loch e en los lochs circumehins d'aquí. Per ço us dehim e manam que de continent nos certiffiquets com ne per qual manera n'a en aquex loch de sanitat ne de aquesta epidemia de glanolessi n'i na o si n'ia haudes o si n'i an morts quant n'e de quina edat o en quant temps ne en lochs circumehins si n'i a e en quina manera ne en quals e que de tot nos certifiquets clarament. Dada en les Borges sots nostre segell secret a IIII dies de Maig del any MCCCLXXXIIII. Primogenitus. Dominus Rex mandavit michi Galcerando de Ortigiis. Pro. Als feels nostres batle e prohomens de Miquinença.
(RB 16 ,vol. VI, pàg. 435.).

1386

El princep Joan , els primers díes de 1386 tombà per Lleida, Mequinença, Torres de Segre, Tàrrega, Arbeca i Cervera.
(RB 44, vol II pàgs. 169 i 591).

1390

En unos manuscritos conservados en el archivo de la catedral de Barcelona hay varios que se refieren al alistado del personal y del armamento de las galeras en 1390 o fechas próximas.
En las hojas que detallan los jornales ganados cada semana por los "Mestres calafats" hay una referencia a la reparación de una galera durante diez semanas iniciadas un 14 de marzo. En el folio 55 "verso" de este manuscrito se indica litaeralmente :
"Joan Teixidor de MIquinensa, qui posa casa d'en Palmeta (Palmaté) a la Palma. Fid lo dit Palmeta. Pren a rao de IIII fl. lo mes.Jura e donam-li de senyal XI sl.
Anotació al marge:
"Aquest es pagat per Joan Ferrer de MIquinensa segons que apar avant e LVI cartes. Per que deu tornar 1 flori de senyal.
( RB 45, vol VIII. pàg. 72, Barcelona Nov. 1972, "Galeres catalanes trescentistres" J. Mª Casas Homs.).

1398, 1400, 1401

A 25 de Abril de 1398, lo Concell de Cent delibera que fos comprat lo castell de Flix y de Palma per 15000 (comprobar signe monetari) que es venia a instancia dels Acrehedors de Fran(cesc) de Santcliment attes convenia molt, per ser la clau y principal graner de tots los grans qui devallan per Ebro y a 4 de Desembre 1400 anaren a pendre possesio de dita Baronia y tronaren a 11 de Janer 1401.
(RB 46, Vol III, pàg 212.).

1398

Una fugida massiva de jueus del call de Fraga, l'any 1398, per a eludir les responsabilitats fiscals del call de Fraga va donar lloc a la intervenció del rei, qui va ordenar als jueus refugiats o traslladats als pobles voltants - com Mequinensa, Seròs. Aitona, Alcarràs i altres - que tornessins a residir a Fraga i que allí contribuissin a les despeses generals del call fragatí.
(RB 47, pàg. 20. Episodis de la Història).

Un documento del 21 de mayo de 1398 cita a varios judios originarios de Fraga que habitaban entonces en Mequinenza en donde se havían instalado emigrando de Fraga para no soportar la fuerte presión fiscal impuesto a dicha aljama y que eran : Astruch Nahami, Içach Xicon. Algezer Xicon y Juceb Abnasarech.
(RB 13, pàg.178).

sense data (segle XIV)

Aún en pleno siglo XIV una comisión gerundense enviada a Lérida, en busca de trigo, sigue la ruta fluvial del Segre, llega a Lérida y regresa caragda con el grano hasta Mequinenza y despues por el Ebro hasta el mar.
(RB 16, vol. VIII, pàg.158).

1400

El rei Martí escriu una carta desde Mequinença el día 11 d'Abril de 1400 a l'Abat de Santes Creus :

Lo rey.
Honrat abbat pregam vos que trametats encontinent a Tarragona on nos Deus volent tindrem festes de paschua l'escrivent ab lo martirologi que scriu e aço no haya falla per res. dada en loch de Mequinença sots nostre segell secret a XI de abril de l'any MCCCC rex Martinus Dirigitur Abbati Sanctorum Crucium.
(RB 48, Document 474, pàg. 417).

1402

Martin I entró por el rio Ebro viniendo de Mequinenza con su nuera la reina Blanca de Castilla. (RB 21, Prov Tarragona, pàg 30). (Carreras Candi indica que el rey debió pasar por Mequinenza el mes de Enero cuna J Vallé y Pujals en Mequinenza y su Castillo, pàg. 48, indica que el rey pasó el 8 de Febrero de 1402).

1407, 1409

Per un llarg periode comprés al menys entre 1407 i 1409 (Guillem Ramon de Montcada, III d'Aitona-Serós) sostingué un plet amb la ciutat de Barcelona tal com ja havia fet el seu pare per l'anomenada lleuda de Mequinença. Es tractava d'un impost molt impopular a la capital que consistia a pagar als Montcada un dret del pas del blat que feien venir, amb barcases, per l'Ebre.
(RB 28, pàg.245).

1408

Aquest dia ( 10 Octubre, dimecres) vench de Saragosa en Johan Crexell notari et de la escrivania del Senyor Rey qui per afers daquesta ciutat hi era anat ço es per la leuda de Miquinensa.
( RB 49, vol.I , pàg. 157).

Aquest dia ( 8 Novembre, dijous)hic per anar a la ciutat de Saragosa en Johan Crexell notari et de la scrivania del Senyor Rey per la questio quis mena entre la ciutat et lo noble Guillem Ramon de Munchada sobre les leudes del loch de MIquinensa.
(RB 49,Vol. I, pàgs. 157,158).

1409

Aquest dia ( 1 Juliol, dilluns) parti de la ciutat lonrat en Galceran Dusay qui per part de la dita ciutat va a la ciutat de Saragosa per lo fet de les leudes de Miquinença.
(RB 49, Vol i, pàg. 162).

Aquest dia ( 2 Novembre, dissapte) vench de Saragosa lonrat en Galceran Dusay qui per part de la ciutat hiera anat per lo plet que la dita ciutat mena ab Mossen Not de Muntchada per la leuda del loch de MIquinensa.
(RB 49, vol I, pàg. 164).

Questió entre Barcelona y Guillem Ramon de Montcada " sobre les leudes del loch de Miquinensa" passant a Çaragoça un delegat de la ciutat (Barcelona) ( 1 Juliol 1409) tornantse lo 2 de Novembre de 1409 " per lo plet que la dita Ciutat mena a Mossen Not de Muntchada per la leuda del loch de Miquinensa". Los blats que baxavan per l'Ebre eran son major rendiment convenint-se en 1512(comprobar data) ab en Montcada pagarien vuyt diners per cafís català y quatre per cafís aragonés.
(RB 42, Vol. IV, pàgs. 674/675).

Guillem Ramon de Montcada ( III d'Aitona i Serós) heredó de su padre Ot III en 1409 Aitona, Serós y Mequinenza.Prestó Mequinenza como sede del parlamento urgelista (1411).
(RB 28 , Montcada Guillem Ramon, pàg. 245.).

1411

El grup d'aragonesos que no veien amb bons ulls la parcialitat del Parlament d'Alcanyiç, reuniren un altre Parlament a Mequinensa el qual dirigí protestes al de Tortosa, acusant d'illegitim i nul el d'Alcanyiç.
(RB 50, pàg.68).

El que (Parlamento) en Alcañiz lograron reunir el 2 de Septiembre el gobernador y el Justicia de Aragón, se vió privado desde el primer momento, del concurso de la fracción nobiliaria afecta a los Luna, reunida en torno al castellán de Amposta en la cismática congrgación de Mequinenza.
(RB 14, vol III, pàg. 357).

Quant a Guillem Ramon (de Montcada), oferia les seves baronies aragoneses (Mequinensa, Vallobar etc.) per quarter general de les mainades mobilitzades pel seu nebot Anton de Luna per neutralitzarles de l'infant Ferran de Castella entredes a l'Aragó. Més tard , la vila de Mequinensa esdevenia la seu del Parlament urgellista d'Aragó, erigit en front del d'Alcanyis, dominat per la fracció antiurgellista del justicia i el governador.
(RB 51, pàg.94).

Los que se juntaron en forma de Parlamento fueron: D. Antonio de Luna, elCaastellan de Amposta,D. ASrtal de Alagon, D. Guillem Ramon de Moncada, señor de Mequinenza y Vallobar, don Francisco (? comprobar), D. Pedro de Alagon, menor, todos ricos hombres y diputados del Reino los dos primeros; por el estado de Caballeros: Juan Jiménez Salanova, MartinLopez de Lanuza, Fadrique de Urries, Garcilópez de Sesé, su hijo, Pedro de Pomar, Fortun Díaz de Escoron, Sancho d Antillon, Francisco de Urries, Ferrer de Sanjus, Sancho Pérez de Ayerbe, la mayor parte mesnaderos y de las familias más ilustres y antiguas de Aragón, después de los ricoshombres.
(RB 52, pàg 214 edició 1878, pàg.... ediciò ....).

Així es que aquests partidaris de Jaume d'Urgell exclosos de la ficció de Parlament d'Alcanyis feren també una altra ficció: l'anomenat Parlament de Mequinença i axí mateix presentaren un protesta (3 Desembre 1411) davant del Parlament català contra els parlamentaris d'Alcanyis. (aquest document es troba descrit a la Colección de Documentos Inéditos de Bofarull, vol. II pàg. 535)).
( RB 53, pàg 535 i següents).

Con fecha 3 de Dicimebre de 1411 el Parlament de Mequinença haía enviado a los " egregi nobles et senyores el parlamento general del Principado de Cathalunya applegado en la ciutat de Tortosa" escrito de protesta contra los del Parlamento de Alcañiz.
(RB 41, vol II, pàg. 35). (La reproducció completa del document a : RB 41, Tomo XVIII del Parlament de Catalunya , folio 1192).

Aplegat el Parlament aragonés a Alcanyis, en foren exclosos mitjançant excomunió del vicari general de Saragossa, Anton de Luna i els seus partidaris, com a autors i còmplices de la mort de l'arquebisbe. Això va determinar l'aplec d'un altre Parlament aragonés a Mequinensa format pels exclosos d'Alcanyis.
(RB 54, pàg 81).

Malgrat tota la bona aparença de la proposició del Parlament de Vinaros, feta davant del Parlament català, aquest una volta més, no sabé tenir una visió política de les coses i com si estigues poseït d'un complex d'inferioritat o de paor respecte dels d'Alcanyis -enemics acerrims d'aquesta proposició- i anhelant sempre una imposible bona convivencia, rebutjà la proposta valenciana i adhuc- cosa que es casi inconcebible- no volgué reconeixer la personalitat de l'anomenat Parlament de Mequinença, format pels exclosos del pseudo-Parlament d'Alcanyis. Només ens podríem explicar aquesta inconcebible mesura del Parlament català pensant que l'ombra depressiva de l'excomunió fulminada contra Anton de Luna pesava sobre molts dels parlamentaris de Mequinença.
(RB 53, pàgs. 80 i 81).

Guillem Ramon ( de Montcada) no es devía fer massa il.lusions davant el caire que prenien els esdevenimentsi, com a membre que era també de la noblesa aragonesa entenia que assistint a les sessions del Parlament català ( aquí falta un texte complementari). Si la força de les armes havia de jugar algun paper en la proclamació del nou sobirà, la situació geogràfica de les seves baronies li permetía de dominar la ruta d'Aragó a Catalunya per l'Ebre.
( RB 51, pàg. 94).

A Aragó, en canvi, els trastamaristes protegits per les armes castellanes, es van reunir en parlament a Alcanyis, i els urgelliestes a Mequinensa. D'aquestes asamblees la veritablement operativa i decisiva fou la d'Alcanyis, l'única a la que els catalans de Tortosa van donar validesa, ja que la de Mequinensa no fou considerada legal, en aplegar gent que havia estat excomunicada.
(RB 55, pàgs. 802 i 803).

Pero esta -protesta- ni las posteriormente presentadas por los embajadores de los reyes de FRancia y de SIcilia y por los urgellistas de Tortosa y de Mequinenza podían invalidadr la elección - tan laboriosamente preparada- de unos jueces seleccionados con tan raro acierto que habían merecido la confianza de los electores de los tres parlamentos y que era celebrada por los pueblos en todos los estados.
(RB 16, Vol. III.pàg.393).

Quan ja havia estat feta la designació es presentaren a Tortosa els representants del Parlament que a Mequinença havien reunit els de la bandositat aragonesa dels Luna, presidits pel castellà d'Amposta els quals consideraven il-legal i nul el Parlament d'Alcanyiç ( que pel març de 1412 es traslladà a Saragossa) i tot el que s'havia fet, puix que hi faltaven una gran part dels nobles del regne, i demanaren que el Parlament de Catalunya trametés els seus representants al de Mequinença i junts hiessin els mitjans per a declarar la successió a la corona. Els prohoms de Tortosa no atengueren els de Mequinença i tiraren endavant els treballs per a la reunió dels compromisaris de Casp.
(RB 11, vol. V, pàg.475).

Els temors es convertiren en realitat en apareixer un mes després pels pobles del baix Segre el noble aragonés Antoni de Luna, valedor del compte d'Urgell, sembla que amb anhel de contrarrestar la presencia de gent armada procedent de Castella, un altre recurs de pressió per part de Ferran d'Antequera per assegurar la seva candidatura. Antoni de Luna era parent pròxim de Guillem Ramon de Montcada i aquest li permeté d'allotjar els seus homes als pobles d'Aitona, Serós, Mequinença i Saidi. Llavors els paers, fidels a la seva coneguda política anti-urgellesa, feren gestions davant el parlament català per a expulsar-los d'aquells indrets.
(RB 15, pàg. 604).

1412

Aquest dia (11 Febrer, dijous) vench en Johan Crexell notari de Canis qui y era anat per lo plet que aquesta ciutat (Barcelona) mena contra Mossen Guillem Ramon de Muntchada per les leudes de Miquinensa.
(RB 49, Vol i, pàg.176).

Les previsions militars del senyor d'Aytona amb relació a la importancia estratégica de les seves baronies van demostrar llur eficiencia qua, pelk febrer del 1412, les host de Ramon de Perellós, fill del vescomte de Roda, intentaren d'auxiliar el governador de Valencia Arnau Guillem de Ballera, i els Vilaragut, urgellistes, combatuts per les forces castellanes dels Centelles a través de la ruta de l'Ebre.
(RB 51, pàg. 94).

1413

Aquest dia (3 de març , divendres) parti d'aquesta Ciutat (Barcelona) en Johan Crexell scriva de casa del Senyor Rey qui per la dita Ciutat ana a la ciutat de Saragoça per lo plet ey questio que la Ciutat mena ab Mossen Guillem Ramon de Muntchada per les leudes de Miquinença.
(RB 49, vol. I, pàg. 182).

Aquest dia ( 4 Septembre, dilluns) vench en Johan Crexell notari qui venia de Saragoça.
(RB 49, vol. I, pàg.184).

Aquest dia ( 12 Septembre, dimarts) parti en Johan Crexell qui torna a Saragoça per lo fet de la leuda de Miquinença.
(RB 49, vol I, pàg 184 ).

1414

El rei autoritzà el mateix Anton de Luna a acompanyar l'abadessa (Brianda de Luna, abadesa de Trasovares, cosina d'Anton de Luna) a Mequinença, on s'en separà ja definitivament. Duraren alguns mesos les gestions per convèncer l'abadessa puix que es resisteix sempre als viatges. Juan de Bardaxí reexí a acompanyar-la a Ayerbe... . Hom prohibeix a l'abadessa que vagi on es don Anton de Luna; hom l'obliga a residir a Mequinença.
(RB 53, pàg.212).

Un documento del 14 de Julio de 1414 contiene disposiciones del Rey Fernando tendentes a lograr la conversión de los judios leridanos al cristianismo . Según Zurita se logró una conversión masiva y casi total, al menos formalmente, de la mayoría de judios de las Aljamas de Lérida, Fraga, Barbastro, Caspe, Tamarite, Maella y Alcolea.
(RB 13, pàgs. 59 y 60).

Festa de Sant Thomas. Aquest dia (21 Novembre, divendres) vench en Johan Crexell de la Ciutat de Saragoça qui molt temps hi ha estat per lo plet de les leudes de Miquinensa.
(RB 49, vol. I, pàgs. 192, 193).

1416

Aquest dia (3 febrer , dilluns) partí d'aquesta Ciutat (Barcelona) en Johan Crexell notari qui sen torna a Saragoça per lo plet de la leuda de Miquinensa.
(RB 49, vol. I, pàg. 201).

1417

Aquest dia ( 20 Abril, dimarts) parti ddaquesta Ciutat (Barcelona) en Johan Crexell scriva per anar a Saragoça per lo plet que la Ciutat mena ab Mossen Guillem Ramon de Muntchada per la leuda de Miquinensa.
(RB 49, volI , pàg.206).

...E aquest dia ( XI novembre, dijous) vench en Johan Crexell de Saragoça qui era anat per lo plet de Miquinensa.
(RB 49, vol. I, pàg.208).

1419

En 1419 (Guillem Ramon de Montcada, III d'Aitona i Serós) obtingué del rei la rehabilitació d'Anton de Luna, el gran urgellista i oncle seu. Sembla que Anton de Luna morí per aquest temps acollit a la seva hospitalitat a Mequinensa.
(RB 28, Montcada ,Guillem Ramon III d'Aitona i Serós, pàg. 245).

1436

Hasta las Cortes de Monzón-Alcañiz de 1436, presididas por la reina doña María no conocemos otras tarifas peajeras de la zona aragonesa. En estas cortes se fijaron los importantes aranceles de los peajes siguientes: Daroca-Torralba, Huesca ... Benasque, Mequinenza y Borja.
(RB localizar).

En diferentes ediciones de los "Actos de Cortes del Reyno de Aragón" se relacionan los peajes del Ebro determinados en las cortes del 5 de Octubre de 1436.
(RB. 56, pàg. 53).

1449

En 1449 (23 de Junio) ocupábase Guillem Ramon de Montcada del "perjuhí que la ciutat de Tortosa fan et han fet per lo port que han fet a Miquinença, Flix et a molts lochs situats en rribera de Ebre", reclamando por ello los Diputados de Aragón en 23 de Diciembre de 1450
(RB 21, prov. Tarragona, pàg. 29 i RB 33, pàg. 132).

1455

Guillem Ramon de Montcada III morí l'any 1455. Va heretar Mequinensa la seva filla Orfresina de Montcada (morta l' any 1483) qui eras casada amb el seu cosí germà Mateu de Montcada i Vilaragut. (moriren sense fills i Mequinensa pasà el 1485 al seu parent Pere III de Montcada i Vilaragut) .
(RB 28 , Montcada, Guillem Ramon III, i RB 31, idem.).

1456

Mateu de Montcada II de la branca Aitona -Moncada, fill petit d'Ot i d'Elfa de Luna. Devers 1456 morí el seu germà Guillem Ramon de Montcada deixant-li Aitona, Serós i Mequinensa pel seu matrimoni amb la filla de Guillem Ramon i pertant la neboda de Mateu i Orfrasina.
(RB 28, Montcada Mateu II Aitona-Moncada, pàg 252). Les refréncies d'aquesta i de l'anterior fitxa tenen dades que no coincideixen. Analitzar.).

Guillem Ramon de Montcada, fill segon de Llorenç de Montcada i de Caterina, devers 1456 el seu pare havia estat desposeït del seu patrimoni (Aitona-Serós-Mequinesa) a profit de Mateu de Montcada
(RB 28, Montcada, Guillem Ramon, pàg. 246).

1468

Persistían aún ciertos derechos señoriales que estorbaban el tránsito de mercancías. En 1468 la Ciudad (Barcelona) adquiere al noble Mateu de Moncada el derecho que tenía de leuda sobre el río Segre.
(localitzar RB).

1476

Dilluns XXVIII arriba lo dit senyor rey (Juan II) en la vila de Miquinença hora ja tarda ab una barca per Ebro.
(Dissapte 27 de Janer) Partí lo serenissimo senyor rey a dues hores apres mig jorn de la ciutat de Çaragoça e s'enbarca a Ebro e riu avall vengue fins a Miquenença a quatre legues de Leyda per fer prorrogar la cort perque no spiras jatsia sa maiestat fos indisposta empero vist quant en dita Cort va e que altrament fer nos podia ans convenguerra dita cort spiras volgue venir personalment dins la vegueria de Leyda e trames son vicicanceller mossen Joan Pages cavaller en la dita ciutat de Leyda a fi aquella en nom de sa senyoria (?) prorrogas.
(RB 57, vol. II pàg.145).

D. Juan II escribió desde Mequinenza una carta a los Consellers de Barcelona el 31 de Enero de 1476.
"De Juan II a los Consellers.Les ordeno que den posesion de la vegueria de Barcelona a Franci Setanti, pese a los impedimentos contrarios que alega la ciudad"
(RB 58, Vol. XVII, pàg. 264, document 1825)

Mateu de Moncada era senyor de Mequinença el mes d'Agost de 1476.
(RB 57. Vol II, pàg 152.)

1485

Pere Ramon de Moncada (mort el 1510) heretà del seu oncle Mateu.
(localitzar RB).

Joan Montcada, primer compte d'Aitona (mort 1523/27) fill de Pere Ramon de Montcada i de Beatriu de Cardona. El seu pare habia heretat en 1485 la baronia de Aitona-Serós-Mequinensa.
En 1523 Carles V l'otorgà el títol de compte d'Aitona. Els seus fills foren Francesc de Montcada i Folc de Cardona.
(RB 28, pàgs. 248,249).

1495

La falta de empadronamientos antiguos, y la escasez de noticias durante los siglos XII, XIII y XIV no permite determinar la verdadera población de nuestro Reino (Aragón) en aquellas épocas. Las Cortes congregadas en Tarazona mandaron formar el censo universal de las poblaciones de Aragón.
Para el partido o "sobrecollida"de Barbastro que incluye Mequinenza se citan los siguientes datos:
Año 1495: vecinos
Barbastro 455
Alquezar 65
Fraga 209
Mequinenza 107
Monzón 314
Ontiñena 86
Tamarite 227
(Las cifras referidas tienen que multiplicarse por el factor 5 para conocer el número aproximado de habitantes).
(RB 59, pàgs. 184/86.comprobar edició).

1502

El nombre de sarraïns també anà minvant, sobretot des de primeries del segle XVI. Els llibres de baptismes de la Seu ho manifesten prou clarament. De 1502 a 1531 son a centenars el moros que reben el baptisme, tot adoptant el nom i el cognom dels magnats cristians que els apadrinen. Val a dir, però que molts son veïns dels pobles de la baixa ribera del Segre sotmesos a senyoriu, els uns del capítol de la Seu (Soses, Gebut, Salaterra, Montagut) i d'altres de la casa de Montcada (Serós, Aitona, Mequinensa).
(RB 60, vol II, pàg 13).

1509, 1 de abril

Pere Roquetas, saragoçà declarà que "dits ciutadans (barcelonins) son franchs e salegran de la dita inmunitat (leuda) en Saragoça e en tota la canal de ebro fins en Tortosa, sino a Miquinença e Escó on los fan pagar"
(RB 42, vol.IV, pàg.672).

1513, 14 de enero

A 14 de Janer 1513 los Consellers scriuen A Dn. Joan de Moncada Senyor de Teros ( Serós) y de Itona i de Miquinença dientli que havent ell acordat ab los consellers passats que los forments de Barcelona pagarian per leuda de Miquinença (a rahó) 8 diners Cafis català y a 4 Cafis de Aragó y que son Arrendador se havia detengut major quantitat, ho fes restituir.
(RB 46, vol.IV, pàg.46).

1523

Carles V otorgà a Joan de Montcada l'any 1523 el títol de comte d'Aitona
( RB 28, Montcada Joan, pàgs 248,249)

1526

L'any 1526 reberen el baptisme moros en massa, gairebé tots procedents d'Aitona, Serós i Mequinença, com sabem, i patrona de la capella de Sant Pere (manca quelcom).
(RB 15 , vol II, pàg.162).

1528

Francesc de Montcada i Folc de Cardona heretà Mequinença d'en Joan de Montcada.
(RB 28, Montcada Francesc)

1536

Les llistes de moros batejats prossegueixen des del 1536 al 1546. Molts d'aquests cristians de nova trinca porten el cognom de Montcada. Els senyors d'Aitona també imitaren la política dels alts burgesos lleidetans. Fins avui ha perdurat el cognom Montcada viu encara a Mequinença.
(RB 15 , Vol II, pàg 162)

1555

(procés) contra Joan Balaguer que anava per Mequinença, Fraga, Graus i altres viles amb el bací de l'Hospital dels Antonians després que havia estat acomiadat pel Comanador).
(RB 15, vol II, pàg.242).

1565

La Paeria de Lleyda es va reunir el 6 de Juny de 1565 donada la gravetat de la situació creada pel bandolerisme.
El Consell acordà fer un Memorial i una confederació de "Capitols, ciutats, viles i lochs".
Acordaren fer una confederació per dos anys i els confederats es comprometien a no donar menjar ni beure als malfactors.
Mequinença que pertanyie al comptat d'Aitona figurà a la Confederació (que no fou acceptada pel Virrei).
(RB 61, Episodis de la Història nº 164, pàg. 34).

1568

(Moriscos.Protesta Concordia 1568). "...Asimismo queda desproveida toda la Canal de Ebro desde Çaragoza hasta Mequinença..."
(RB 62, pàg. ... ).

"...También quedaría desproveido todo lo que hay desde Ossera hasta Fraga, que son cerca de doze leguas de largo y otras tantas de ancho en las quales hay muchos lugares grandes y de población como son La Almolda, Burjaloz, Peñalba, Candasnos y Fraga a los quales ninguno de los comisarios arriba nombrados puede dar recaudo por caherles muy lexos y aunque son todos de cristianos viejos, pero muy necesario tener comisario en esta parte porque como es el camino real de Cathaluña y por donde vienen a este Reyno todos los franceses, alemanes y italianos y otros extranjeros de aquellas partes offrezense muchas vezes negocios de importancia que con brevedad les de recaudo se perderia y assi es muy necesario lo haya en Fraga al qual tambien le cay en Seros y Aytona, Mequinença que son pueblos de moriscos de mucha población y en la mesma ciudad de Fraga ay cerca de 50 cassas dellos "
(RB 62, pàg.163).

1580, 21 de abril

A 21 de Abril de 1580 ab letra de Consellers per el Batlle de Flix apar que los de Mequinença demanavan leuda desls Blats de la Ciutat (Barcelona) y que ab caucio los dexarian passar sens pagar.
(RB 46, vol. IV , pàg 90).

1587

Los de Codo para estar prevenidos llamaron a su defensa, entre otros, a Pedro el Ferrero, Agustín el Falcero y Miguel de Buessa, de el lugar de Codo, a Roger de Azar y Jaumet de Mequinenza. Estos mataron a un ganadero de Zaragoza, y los mismos, en Enero 1588 mataron en el término de Quinto a unos aceiteros catalanes y les robaron 160 escudos.
(RB 63, pàg 43).

1588

Los moriscos aragoneses se sublevaron.
(RB a localizar)

1589, 8 de agosto

Els bandolers entraren a Almacelles. Els comandava Arnau Escuder.
Després d'haver menjat i begut els bandolers entraren a les cases i prenien el que els plauia. Ben fornits de tot partiren devers el Segre que passaren a gual per Torres i van seguir el camí fins a Mequinença.
(RB 61, pàg. 49, Ep. de la Història nº 164).

El 8 d'agost de 1589 s'incoà un procés pel Tribunal de Coltellades de Lleida. Els bandolers havien entrat a mà armada al poble de Sucs. Era cap al vespre. Prengueren captiu al batlle del lloc, Miquel Alegre. El batlle de Sucs fou amagat en una cova entre la Granja d'Escarp i Mequinença.
(RB 61, pàg.40).

1591

En la mateixa sessió proposà de fer venir soguers de Mequinença a fí d'assegurar la barca per mitjà de sirgues resistents.
(RB 15, vol.II, pàg. 284.).

1594

Gastó de Moncada y Gralla heretà Mequinença d'en Francesc de Moncada i Folc de Cardona.
(RB a localizar).

1609, 20 de octubre

En aquesta data Felip III va escriure una lletra al Virrey Gastó de Moncada, marqués d'Aytona:
"Amontonabanse las dificultades no siendo las menores la inquietud manifiesta de los moriscos y la diligencia que estos se daban en vender sus bienes pero la prudencia del Virrey llegó al extremo de no tomar precauciones belicas sin orden expresa de S.M. y llegada esta dispuso el refuerzo de tropas en Sástago, Escatron. Mequinenza, Calanda, Almonacid de la SIerra, Mesones y otros lugares renovó la salvaguarda a los moriscos publicado en 1593 con algunos fuertes en puntos estratégicos y nombró capitanes curtidos en la milicia para prevenir lo necesario en caso extremo.".
(RB 64, Tomo II, pàg.297).

1610, abril-mayo

En los demás bandos había sido el rey el que mandaba la expulsión y en su nombre el virrey o delegado regio pero en el de Aragón no sucede así, no encabeza el nombre del rey aquel bando sino D. Gastón de Moncada aludiendo el despacho real firmado el 17 de Abril. Suscribía este documento el marqués de Aytona en Zaragoza a 29 de Mayo de 1610.
(RB 64, Tomo II, pàg.300).

Mientras se ultimaban los preparativos de la expulsión de los moriscos aragoneses, el virrey, marqués de Aytona, ordenó la confección de un censo detalladísimo de los cristianos nuevos. Dicho censo numerado a cinco personas por casa evalúa el total de moriscos en 14.109 casas o vecinos y 70.545 personas. Para proceder a la evacuación los distintos poblados moriscos se agrupan en 35 itinerarios. (Mequinenza queda relacionada en el itinerario 35 con 50 casas y 260 personas).
(RB 65, pàgs. 79 y 83).

Confeccionado exprofeso para proceder a la evacuación ordenada de los moriscos aragoneses. El virrey, marqués de Aytona, ordenó la confección de un censo de cristianos nuevos que comprendía 35 tránsitos . El documento empezaba así:
"El transito que paresce sera aproposito se lleve en la expulsion de los moriscos de Aragon y de la suerte que se reparten los lugares es como sigue. Numeranse a cinco personas por casa".
"35 transito: MEQUINENZA. Casas 52. Personas 260. Estos por ser pocos y lugar apartado pareze que podran irse con los de Cataluña"
(RB 65, pàgs. 79 y 184).

1610, 2-7 de junio

El dia 2 de Juny arribaren a Flix els expulsats de Lleida amb els quals s'ajuntaren, fins el dia 7, els qui anaven arribant d'Aitona, Serós, Mequinença tots per la via fluvial Cinca-Segre-Ebre fins a Flix on s'aplegaren.
(RB 66, pàg. 48).

1610, 28 de mayo

El 28 de maig de 1610 el duc de Montleon va ordenar la publicació a Barcelona de l'ordre del rei Felip III, signada el 17 d'Abril anterior, per la qual es disposava l'expulsió dels moriscos a Catalunya.
" A 12 de Juny de 1610 escriuen (els Consellers de Barcelona) al procurador de les baronies qui era a Flix per la expulsió dels moriscos de estos Regnes acusantli la sua de 7 de dit ab que deia com en aquell dia eran arribats en aquella Ribera de Flix los moriscos de Leyda, Fraga, Serós, Miquinença i de Itona posats ab quinse barcas que serian entre tots compresos 4000 persones y que havien desembarcat alli ab molt sosiego y repos y a 6 de Juny scrigueren al Rey beneintlo y stimant tan Santa resolucio com havia presa de la expulsio dels moriscos"
(RB 66, pàg 48).

La concentració de tots els moriscos va tenir lloc al port dels Alfacs un dels més segurs i abrigats del Mediterrani, amb una extensió de tres milles quadrades i amb una profunditad d'uns sis metes i mig. Aquest embarcament el més considerable que mai s'hagi fet en un port espanyol, requerí tres mesos, del 15 de juny al 16 de septembre, i es portà terme sens cap incident.
(RB 66, pàg.50.)

Segons Henry Lapeyre, els primers de marxar van ser els moriscos del Segre en nombre de 2147 ( i no 4000 com diu Bruniquer) seguits dels de l'Ebre català els quals totalitzaren 2033 persones.

	CASES	HOMES	DONES	NOIS	NOIES	INFANTS	TOTAL
AITONA	136	243	238	23	70	80
FRAGA	64	104	102	36	29	33
MEQUINENÇA	49	78	100	35	27	25	265
SEROS	179	228	247	144	99	65
LLEIDA	29	54	49	14	14	9
TOTAL	457	707	736	252	239	212

(RB 66, pàg. 50).

La persistencia de descendents de moriscos a Soses, Aitona, Serós i Mequinença ens explica la perduració fins avui de cognoms com Montcada. Abril, Ximelis, Alil, Maimó etc. d'origen sarraí.
(RB 15, vol. II, pàg. 447).

1611

Juan Bautista Labaña, matemático portugués, recibió el encargo de "levantar o formar sobre el terreno un mapa de Aragón de cuyo plan o proyecto trató con los diputados de aquel Reyno Lupercio Leonardo de Argensola. El 6 de Abril de 1611 llegó a Mequinenza donde durmió, procedente de Villanueva de Almazán ( 4 leguas grandes).
Desde la torre del castillo de Mequinenza obtuvo las siguientes mediciones:
O monte de mon llover do Sep. a or. 25 gr. 2 L.
Cataluña. Escarpe do Sep. a or. 35 gr. 1 L. g.
Catalunha. La Granya do Sep. a or 40 gr. 1 L.
Monte de Cataluña : Monmeneo do or a Sep.16 gr. 2 L.. 1/2
Catalunha : Flix (estimado) do or. a m. 35 gr. 4 L.
Do marques de Aitona 50 vezºs.: Fayo (estimado) do m. a or.29 gr. 2 L.
Do convento de Caspe 150 vezºs.: Nonasp (estimado) a m. 3L.
Maella " do m.a P. 31 gr.5L
Caspe " do P.a m. 12 gr. 5L
Candasnos" " P a Sep 44 gr.3
L. g.
Fraga " "Sep a or.12gr 2
1/2
San Salvador(estimado) do Sep. a or. 8 gr. 2 L.
Catalunha do marques
de Aitona : Seros (estimado) do Sep. a or.
40 gr. 2 L.
(RB 67, pàgs.XXI y 185).

... De Villanueva (de Almaçan) a Mequinencia 4 L.g. (leguas grandes) vim a dormir (6 Abril), e de maô Camº todo despovoado, e de Charnequa de mato, e bosque de Pinheiros.
MEQUINENCIA
Aqui comy (7 Abril), e fui a dormir a Caspe 1 l. de to mao Camº todo despovoedo de mato, e pinheiros.
He villa do Marques de Aytona, Situada na ponta, onde entra Segre em Ebro, a o pée de hum Cerro muy alto, no qual tem o Marquez hum Castello muy bem reparado, e de boms apossentos, do qual Castello Sahem dous Lanços de Muro, e torres que estaô ya arruinados, e parece que deciaô te os Rios e abraçavaô o Lugar que tera 100 vezºs., os Rios Saô aqui muy grandes; Ebro vay Sempre turbo, e Segre entra nelle muy Claro, e por hum Espaco se conhece a differensa das aguas, tem Este Lugar a o Longo dos Rios alguàs hortas, as que estaô a o longo do Ebro, regaô Com hum acude, Com que teraô agua delle.
(RB 67, pàg. 185).

1625

Francesc de Moncada i Moncada heretà (Mequinensa) de Gastó de Moncada y Gralla
(RB a localitzar).

1634

MERCADERIAS Y ALTRAS COSAS, QUE ENTRAN E IXEN PER ARAGO SE HAN DE MANIFESTAR Y AHONT.
Item que totes les mercaderies é coses desus dites ui entraran, o exiran en Arago, sien manifestades en les ciutats de Tortosa, de Leyda, é de Balaguer, é en los locs de Flix, de Aytona, de Orta, de Gandesa, de Mora, de Miquinença, de Ulldecona é en tots altres locs, que als Deputats sera vist faedor em aquell, qui pus prop sera de llur vennguda á les persones, qui en los dits locs seran deputades.
(RB 68, pàg. 161).

1635

Guillem Ramon de Moncada heretà (Mequinensa) de Francesc de Moncada i Moncada.
(RB a localitzar).

1640, 13 de noviembre

Comunicación que los concellers de Barcelona dirigieron a la Excma. Sra. Duquesa de Cardona, señora de aquellos lugares, rogándole que continue exponiendo al Monarca las quejas del Principado por los nuevos excesos de las tropas reales... "(els excesos) an comensat de executars en la frontera de Aragó, ha hont an saquejat y robat lo lloc y iglesia de la Granja junt a Mequinensa y mort un home que sol era restat en dit lloc per no dexar sa muller que stave estremuntiada y tiraren per la finestra una filla sua de sis o set anys que trobà morta en lo carrer..."
(RB 49, vol. 12 pàg. 566).

1641, 27 de junio

Per dos cartes scrites per lo Sr. conseller terç coronell desta ciutat a 24 del corrent contenint que per charta del Sr. Deputat Real los soldats del exercit enemich ques trobaren en Monço, Fraga y altres parts de la frontera de Lleyda se encaminaven deves Michinensa a efecte de embarcarse ab set o vuyt barcas per ajuntarse ab la lleva fa lo marques de Leganes y ab los soldatsdel enemich ques troban en los Alfachs his diu son dos mil infants y siscents cavalls napolitans ab los quals pretenen socorrer lo exercit enemich ques troba en Tarragona ab los quals tambe dona avis com per mosur de la Mota havra entes que la Armada enemiga havia aparegut altra vegada sobre Tarragona, legides las quals cartes lo die de ayr en lo savi Consell de cent delibera que se suplicas per part de dita ciutat a V.S. sie servit no llevar ma a que universitats ab la major diligensia possible acuden en enviar gent al exercit que lo Rey christianissim y esta provintia tenen en lo camp de Tarragona.(carta del conseller Joaquin Margarit y de Reguer y altre que no consta als Deputats amb data 27 de Juny).
(RB 49, vol.12, pàgs. 651/652).

1644

Plessis de Besançon ... aconsejó embestir Tortosa y Mequinenza o Fraga con el propósito de adentrarse en los reinos de Valencia y Aragón.
(RB 69, pàg. 301).

1645

Mientras este (Harcourt) triunfaba en los márgenes del Segre pugnaba también en las del Ebro el conde de Chambot sobre Flix que ocupaban los enem